La morfologia i els seus conceptes en l'ensenyament secundari: tractaments habituals

• Saragossà Alba, Abelard ^[1]
  1. [1] Universitat de València

     Universitat de València

     Valencia, España

     
• Localización: Tejuelo: Didáctica de la Lengua y la Literatura. Educación, ISSN-e 1988-8430, Nº. 22, 2015 (Ejemplar dedicado a: Aportaciones a la investigación sobre la enseñanza de la gramática), págs. 168-190
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Morphology and its Concepts in Secondary Education: Common Treatments
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 4 Citas
• Resumen
  • català

    Este article descriu les anomalies metodològiques més freqüents que apareixen en l’ensenyament secundari quan tracta els conceptes de la morfologia (o flexió, o accidents gramaticals). En la concepció històrica, es reduïx a sis nocions: gènere, nombre i cas (nom); temps i concordança (verb); comparació i concordança (adjectiu). Després d’exposar què tenen en comú les dos maneres d’expressar-los ({pensaré contra I will think}, {longer contra més llarg}), el treball mostra que els manuals actuals contenen dos idees de la morfologia, diferents i incompatibles entre elles: la tradicional i aquella en què el morfema (unitat significativa) implica tota la lingüística excepte el fonema (unitat no significativa).Este article es complementa amb el de Sara Martínez Fraile, que oferix una alternativa.

  • English

    This article describes methodological anomalies that appear frequently in secondary school when the concepts of morphology (or inflection, or grammatical accidents) are treated. Morphological concepts are six concepts in historical conception: gender, number and case (name); time and agreement (verb); comparison and agreement (adjective). After exposing what the two ways of expressing them have in common ({pensaré against I will think}, {longer against més llarg}), the present study shows that manuals contain two conceptions of morphology, which are different and incompatible: the traditional one and the one in which the morpheme (meaningful unit) involves all language except the phoneme (unit without meaning). This article is complemented by Sara Martinez Fraile, which offers an alternative.