La guerra de a Quàdruple Aliança (1718-1720) és un conflicte que sol passar força desapercebut entre la historiografia del segle XVIII. No obstant això, aquesta pugna entre Felip V i una coalició formada per vells enemics ( la Gran Bretanya, les Províncies Unides, el Sacre Imperi) i antics aliats ( el regne de França), no solament fou un episodi força decisiu en la historia europea, sinó també en la catalana: pocs anys després de la guerra de Successió, el Principiat fou novament l'escenari d'una lluita internacional que reobrí ferides encara no curades: la pèrdua de les llibertats catalanes, la implantació progressiva de la Nova Planta borbònica i la resistència contra la nova dinastia. En aquest article ens proposem examinar la recepció d'aquesta guerra a les terres gironines a través dels papers impresos i manuscrits que tots dos bàndols hi feren circular l'any 1719. Ben entès, sols es tracta d'una primera aproximació a partir d'un parell de documents, de signe oposat, però molt reveladors.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados