No sense la meva música: la música com a fet social

• Autores: Josep Martí i Pérez
• Localización: Perifèria: revista de investigación y formación en antropología, ISSN-e 1885-8996, Vol. 20, Nº. 2, 2015, págs. 4-25
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen

  • Tot reconeixent que la societat no és la mera suma d’individus sinó el resultat d’individus interactuant, i els individus són així mateix el resultat de la seva interacció, l’article pren com a punt de partença la idea que aquesta interacció que ens construeix com a individus es produeix entre d’altres molts recursos mitjançant la música. La importància que té la música a la tasca de fer societat es posa especialment de manifest en el paper que juga en tres paràmetres bàsics de la lògica social: la identitat, l’ordre social i la necessitat de l’intercanvi. Però no és tan sols que la persona sigui incomprensible sense el constant intercanvi amb altres individus; sense moltes de les coses que l’envolten, ontològicament, tampoc podria ésser. I la música, en aquest sentit, en tant que tecnologia, pot arribar a entendre’s així mateix como una veritable extensió del nostre cos (McLuhan).