DOMUS: un mot-relique dans la toponymie de la France

• Billy, Pierre-Henry ^[1]
  1. [1] Université Paris-I Sorbonne
• Localización: Quaderns de filología. Estudis lingüístics, ISSN 1135-416X, Nº 20, 2015 (Ejemplar dedicado a: TOPONÍMIA ROMÀNICA), págs. 13-31
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Latin domus n’était jusqu’ici connu en France que dans le lexique latin médiéval et la vie française de saint Léger. La (micro)toponymie permet de restituer sa présence en de nombreux exemplaires, sous diverses formes morphologiques ; les sources narratives et normatives permettent de restituer son évolution sémantique.Mots-clefs: domus ; Moyen Âge; France; sémantique; toponymie. 

  • català

    A França, la forma llatina domus era coneguda fins ara només al lèxic del llatí medieval i la vida francesa de St. Léger. Els topònims fan evident la seva presència en molts ítems i formes morfològiques vàries; la narrativa i les fonts normatives ens permeten recuperar la seva evolució semàntica.Paraules clau: domus; Moyen Âge; France; semantics; toponymy

  • English

    In France, Latin domus was known up to now only in the medieval Latin lexicon and the French life of st. Léger. Place names reveal its presence in many items and various morphological forms ; the narrative and normative sources allow to restore its semantic evolution. Keywords: domus; Moyen Âge; France; semantics; toponymy.