Rendiment i lecturabilitat tipogràfica a la premsa escrita: l'evolució del disseny de les tipografies de premsa, entre la preocupació per l'espai i la comoditat de lectura

• Autores: Josep Rovirosa i Olivé
• Localización: Periodística, ISSN 1130-183X, Nº. Extra 12, 2010, págs. 45-63
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    S'entén per rendiment tipogràfic la capacitat que té una font per reproduir el màxim nombre de matrius en el mínim espai possible. Aquest concepte no es pot deslligar d'un altre, la lecturabilitat o readability, que es defineix com la capacitat de llegir textos en diaris, revistes o llibres durant temps prolongats, amb el mínim esforç visual. Per tant, rendiment i lecturabilitat conformen una difícil equació, la resolució de la qual ens permetrà encabir el màxim nombre de matrius tipogràfiques en el mínim espai possible, sense dificultar la comoditat de la lectura. L'equilibri entre els dos pols d'aquesta equació és el que han perseguit el dissenyadors de tipografies per a premsa durant els últims cent anys. Les primeres dècades del segle passat els tipògrafs van lluitar per aconseguir lletres el més netes i clares possible. Després, sobretot a partir de la Times de Stanley Morison, la cerca d'un rendiment òptim ha estat una de les divises, donant la màxima claredat, sobretot, a l'espai interior de les lletres o contraforma. Les fonts de la Mergenthaler Linotype Company, els treballs de Dwiggins, pare de la fórmula M, o les creacions de Gerard Unger, amb la seva coneguda Gulliver, són algunes de les fites en la cerca de l'equilibri entre rendiment i lecturabilitat.

  • English

    Typographic efficiency refers to the capacity of a font to reproduce the maximum number of matrixes in the least amount of space possible. This concept is inextricably involved with. another: readability, which is defined as the ease with which texts can be understood in mewspapers, magazines, or books for a prolonged period with minimum visual effort. Consequently, efficiency and readability are components of a difficult equation, the resolution of which allows for the maximum number of typographic matrixes in the least possible space, without jeopardizing ease in reading. The balance between the two poles of this equation is what typography designers in journalism have strugged with for the last hundred years. During the first decades of the 20th century, typographers worked to achieve the cleanest, clearest letterforms possible.

    Subsequently, especially in the case of The Times of Stanley Morison, optimal efficiency became emblematic while also providing maximum clarity, especially in the interior space(s) of each letterform and counterform. The fonts of teh Mergenthaler Linotype Company (including yhe work of Dwiggins, father of he M formula) and Gerard Unger’s renowned font, Gulliver, exemplify milestones in the search for a balance between efficiency and readability.