L'ancestre universal: una reconstrucció inacabada

Arturo Becerra ^[1] ; Luis Delaye ^[2]
1. [1] Universidad Nacional Autónoma de México
  
  Universidad Nacional Autónoma de México
  
  México
2. [2] Instituto Politécnico Nacional
  
  Instituto Politécnico Nacional
  
  México
Localización: Mètode: Revista de difusió de la investigació, ISSN 1133-3987, Nº. 87, 2015 (Ejemplar dedicado a: L'origen de la vida. Una narració científica inacabada), págs. 48-53
Idioma: catalán
Enlaces
- Texto completo (html)
Resumen
- El cenancestre es defineix com l’últim ancestre comú de tots els éssers vius que existeixen en l’actualitat. La seua naturalesa s’ha inferit a partir de la identificació dels gens homòlegs entre els llinatges d’arqueus, bacteris i eucariotes. Aquestes inferències indiquen que el cenancestre posseïa un sistema de traducció de proteïnes relativament modern i que era semblant en complexitat a una cèl·lula actual. No obstant això, els enzims clau que s’encarreguen tant de la replicació del material genètic com de la biosíntesi de les membranes cel·lulars no són homòlegs entre els bacteris, els arqueus i els eucariotes. Aquí revisem breument la història del concepte de l’últim ancestre comú i les distintes hipòtesis que s’han proposat sobre la seua biologia.Paraules clau: filogènia universal, LUCA, transferència horitzontal, evolució primerenca, ancestre comú.