Inestabilidad de taludes y cubierta nival en áreas marginales de permafrost. El caso de la pared norte del picacho del Veleta (Sierra Nevada, España)

• Autores: Antonio Gómez Ortiz, David Palacios Estremera, Luis Miguel Tanarro García, Enrique Luengo Nicolau, Lothar Schulte, Miquel Ramos, Ferran Salvador Franch
• Localización: Revista de geografía, ISSN 0048-7708, Nº 1, 2002, págs. 35-56
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen

  • La glacera més meridional d’Europa durant la Petita Edat de Gel ocupava la base de la paret septentrional del pic del Veleta (3.398 m) i estava instal·lat a Sierra Nevada –sud-est de la Península Ibèrica (latitud: 37º03’ N i longitud: 3º22’W).- La glacera va anar desapareixent al llarg del segle XX, al temps que es formava un important talús detrític al peu de la paret. Aquest, en l’actualitat, encara manté gel atrapat en el seu interior, segons dades B.T.S. i sondeigs mecànics.

    Observacions realitzades en l’esmentat talús des de 1995 a 2001, revelen l’existència d’importants moviments en massa (esllavissades rotacionals per desgel, debris flows i lòbuls de gelifluxió) associats a la coberta nival que tendeix a cobrir-lo (estius del 1998, 1999 i 2000). Aquests fets mostren la relació directa que existeix entre l’estabilitat del talús i la protecció tèrmica que suposa el mantell nival en àrees on roman un permafrost marginal en estat de degradació.

    Paraules clau: deglaciació, mantell nival, moviments en massa, pic del Veleta, permafrost, talús, Sierra Nevada (España)