El presente artículo trata la dependencia de las personas mayores desde el punto de vista sociológico. La autora considera la dependencia como una construcción social en torno a la cual se va tejiendo el entramado de redes familiares e institucionales y como ambas se influyen mutuamente, teniendo en cuenta no sólo el aumento del número de ancianos sino también otros factores que influyen en la actualidad y que hacen de la dependencia un peligro social asimilable a la enfermedad o al paro. La base de datos se extrae de una encuesta a 2.3l6 personas de más de setenta y cinco años. Se analiza la organización de los miembros de la familia la influencia de los lazos parentales, la edad el género, el estado civil para la prestación de ayuda, así como las relaciones intergeneracionales voluntarias y los recursos institucionales y profesionales que tienen alrededor, considerando la familia como alternativa a las residencias de ancianos según la «norma de solidaridad» y no la ayuda a domicilio como se había previsto desde los planes de la administración pública.
This paper talks from a sociological point of view about old people's dependency. The author considers dependency as a social construction, arround which a social setting of familiar and institucional networks arises; reciprocal influence between these two variables is also considered. The rising amount of the old people is taken into account, insofar as other actors that have also influence at the present times, and that make dependency become a social danger, which resembles unemployement or disease. The database is taken from a survey of 2.316 people of 75 and more years old. Organization of family members and influence o kinship relations, age, gender, and marital status on giving of help are analyzed; voluntary intergeneration relationships and available institucional and professional resources are also taken into account; family is seen as an alternative to rest homes according to the «solidariy rule», instead of delivery help service foressen in public administration plans.
El present article tracta de la dependència de les persones grans des del punt de vista sociològic. L'autora considera la dependència com una construcció social a l'entorn de la qual es teixeix la trama de «les xarxes familiars i institucionals», i com totes dues s'influencien mútuament, tenint en compte no només l'augment del nombre d'ancians sinó també d'altres factors que en l'actualitat hi influencien i que fan de la dependència un perill social assimilable a la malaltia i a l'atur. La base de dades s'extreu d'una enquesta a 2.316 persones de més de setanta-cinc anys. S'analitzo l'organització dels membres de la família des de la influència dels lligams parentius, l'edat, el gènere i l'estat civil per a la prestació d'ajuts i també per a les relacions intergeneracionals voluntàries i els recursos institucionals i professionals que tenen al seu entorn, tot considerant la família com l'alternativa a les residències d'ancians en base a la «norma de solidaritat» i no l'ajut a domicili tal com s 'havia previst des de la planificació de l'administració pública.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados