La transmissió manuscrita dels llibres de cuina medievals ?com, en general, dels textos pràctics?presenta unes especificitats que la distingeixen d'altres tipus d'obres. La seva condició de receptaris de contingut utilitari i estrictament vinculat a la pràctica culinària va afavorir que usuaris i copistes hi intervinguessin i en manipulessin el contingut en un grau superior al que és habitual en altres tipus d'obres. Aquest fet, alhora, és parallel a un procés d'institucionalització dels materials que els componen i de diversificació dels lectors que s'hi van interessar, cosa que va afavorir que allò que en un primer moment devien ser mers apunts de cuiner, s'agrupessin en conjunts cada vegada més amplis i estructurats de receptes i s'incloguessin en volums d'una certa entitat copiats per amanuenses professionals. Aquest procés s'observa igualment en la redacció de les receptes.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados