Resumen de La transformació pacífica i efectiva de les persones i llurs societats amb l’objectiu de millora personal i en la convivència. Sobre el “servei”
- català
El servei està desacreditat. Hi ha certa prevenció a utilitzar el terme. Sovint s’entén com una acció de dependència humiliant, indigna de la persona lliure. Però l’article apunta a una altra mirada sobre el servei. Una mirada, i una realitat, tan genuïna com l’altra. No és cap novetat el crèdit i els beneficis que té l’actitud de servei vers els altres i com, aquesta actitud, sorgeix tant de la lliure decisió personal com de les mancances i necessitats particulars i col·lectives com de l’actitud que hom espera, demana i hauria de caracteritzar el servei públic. Si més no. L’article és un apunt. Enceta una reflexió amb la qual vol recordar que el terme té un altre sentit tan genuí com el que vulgarment se li atribueix. I, entre línies, es planteja la pregunta: què determina el servei?
- English
Service is discredited. The use of the term is even avoided. It is often understood as an action of humiliating dependence, improper of a free person. But this article points at another vision about service. A vision, and a reality, as genuine as the other. The credit and benefits of the attitude of service towards others are not a novelty, as well as how this attitude springs both from the free personal decision, the individual and group shortages and needs and from the attitude that we expect from, require and should characterize public service. At least it should. This article is a few notes. It begins a reflection that is aimed at reminding us that the term has another meaning, as genuine as the one that it has commonly been given. And, between the lines, we pose the question: what determines service?
