Resumen de La modernitat estètica com a imponderable: Vallespinosa traductor de Cocteau, Ionesco i d’altres contemporanis
- català
Durant el segle xx la modernitat ha estat un imponderable en el sentit que s’ha imposat amb una hegemonia gairebé incontestada. Bonaventura Vallespinosa, que també havia traduït grans clàssics de tots els temps, va mostrar una actitud d’enrolament dins la modernitat, entesa com a marc d’innovació estètica i, en conseqüència, també inseparable d’una ètica de la llengua catalana lligada a la cultura i a la societat. En aquesta comunicació ens centrem en la tasca de Vallespinosa com a traductor teatral, centrada en obres inèdites i/o no estrenades. La seva particular ponderació dels moderns el porta a fer seva una poètica del joc de paraules i de l’alteració verbal, sobretot en les seves traduccions inèdites d’Eugène Ionesco.
- English
In the 20th century modernity has ben an imponderable insofar as it has been imposed with virtually uncontested hegemony. Bonaventura Vallespinosa, translator of some of the great classics of all times, clearly signed up to modernity, which he conceived as a framework for aesthetic innovation and also, therefore, as inseparable from an ethics of the Catalan language in that it is part of culture and society. In this paper we focus on the work of Vallespinosa as a translator of dramatic works, with particular emphasis on unpublished and/or unstaged works. The particular importance he gave to the moderns led him to embrace the poetics of wordplay and verbal distortion, especially in his unpublished translations of the work of Eugène Ionesco.
