Utilització sistemàtica de tests de diagnòstic ràpid en una consulta de pediatria d'atenció primària

• Josep de la Flor ^[1] ; Neus Parellada ^[1]
  1. [1] CAP Vila Vella. ABS Sant Vicenç dels Horts
• Localización: Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, ISSN 1135-8831, Vol. 69, Nº. 2, 2009, págs. 75-84
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Usual practice of fast diagnostic tests in a primary pediatric care office
  • Utilización sistemática de tests de diagnóstico rápido en una consulta de pediatría de atención primaria
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Objetivo. Valorar el impacto asistencial de la utilización sistemática de tests de diagnóstico rápido en una consulta de pediatría de atención primaria.

    Método. Utilización de diez tests de diagnóstico microbiológico rápido (estreptococo, adenovirus respiratorio, virus sincitial respiratorio, gripe, rotavirus, adenovirus en heces, Giardia, Cryptosporidium, Epstein-Barr y Helicobacter pylori) y cuatro no microbiológicos (celiaquia, alergia, sangre oculta en heces y proteína C reactiva).

    Resultados. Se han practicado 742 test (5,78% de visitas). En el 6,47% se han practicado dos tests o más en la misma visita. El test de estreptococo ha supuesto un ahorro en la utilización de antibióticos del 54,55%. La capacidad de predicción clínica pre-test ha sido del 57,67%. Sólo la presencia de escarlatina ha tenido una correlación significativa con un test positivo. Ninguna variable clínica ha tenido correlación significativa con la presencia de test positivo a adenovirus respiratorio, virus respiratorio sincitial y gripe. La presencia de fiebre y vómitos se ha correlacionado significativamente con un test de rotavirus positivo. La utilización de tests ha supuesto una modificación de conductas en el 44,34% de los casos.

    Conclusiones. Los tests de diagnóstico rápido han comportado una modificación de conductas diagnósticas o terapéuticas en cerca de la mitad de los casos en los que se han utilizado. Son de cómoda utilización y bien tolerados por los pacientes. El test de estreptococo ha supuesto una reducción de antibióticos superior al 50%.

    La capacidad de predicción clínica de la etiologia de la faringitis ha sido pobre. El resto de tests han comportado reducciones significativas en la utilización de antibióticos, derivaciones hospitalarias urgentes, utilización de exploraciones complementarias y derivaciones a especialistas. Los tests de diagnóstico virológico en heces no han modificado conductas diagnósticas o terapéuticas.

  • català

    Objectiu. Valorar l'impacte assistencial de la utilització sistemàtica de tests de diagnòstic ràpid en una consulta de pediatria d'atenció primària.

    Mètode. Utilització de deu tests de diagnòstic microbiològic ràpid (estreptococ, adenovirus respiratori, virus sincític respiratori, grip, rotavirus, adenovirus en femta, Giardia, Cryptosporidium, Epstein-Barr, Helicobacter pylori) i quatre de no microbiològics (celiaquia, al•lèrgia, sang oculta en femta, proteïna C reactiva).

    Resultats. S'han practicat 742 tests (5,78% de visites). En el 6,47% s'han fet dos tests o més en la mateixa visita. El test d'estreptococ ha comportat un estalvi en la utilització d'antibiòtics del 54,55%. La capacitat de predicció clínica de faringitis pretest ha estat del 57,67%. Només la presència d'escarlatina ha tingut correlació amb test positiu. Cap variable ha tingut correlació amb la presència de test positiu a adenovirus respiratori, virus respiratori sincític i grip.

    La presència de febre i vòmits s'ha correlacionat amb un test de rotavirus positiu. Els tests de diagnòstic virològic en femta només han suposat modificacions de conductes epidemiològiques.

    La utilització de tests ha suposat una modificació de conductes en el 44,34% dels casos.

    Conclusions.

    Els tests de diagnòstic ràpid han comportat una modificació de conductes diagnòstiques o terapèuti- ques en prop de la meitat dels casos. Són còmodes i ben to- lerats pels pacients. El test d'estreptococ ha comportat una reducció d'antibiòtics superior al 50%. La capacitat de pre- dicció clínica de l'etiologia de la faringitis ha estat pobra.

    La resta de tests han comportat reduccions en la utilització d'antibiòtics, derivacions hospitalàries urgents, utilització d'exploracions complementàries i derivacions a especialis- tes. Els tests de diagnòstic virològic en femta no han mo- dificat conductes diagnòstiques o terapèutiques,

  • English

    Objective. Assessment of systematic use of fast diagnostic test in a primary care office on practice.

    Method. Use of 10 fast microbiological tests (streptococcal, respiratory adenovirus, respiratory syncytial virus, influenza, rotavirus, fecal adenovirus, Giardia, Cryptosporidium, Epstein-Barr and Helicobacter pylori) and 4 non-microbiological tests (celiac disease, allergy, fecal occult blood and C-reactive protein).

    Results. 742 tests (5.78% visits) were performed. In 6.47% of them, 2 or more tests were performed in the same patient. A streptococcal test allowed a 54.55% reduction on antibiotic use. The clinical pre-test prediction rate was 57.67%. Only a scarlatiniform rash corresponded with a positive test. No clinical variable variable corresponded with a positive test in respiratory adenovirus, respiratory syncytial virus and influenza. Fever and vomiting corresponded with a rotavirus positive test. The use of a test allowed a change in practice in 44.34% of cases.

    Conclusions. Fast diagnostic tests enabled changes to be made in diagnostic or therapeutic practice in nearly half the cases in which they were used. They are easy to perform and well accepted by patients.

    The streptococcal test enabled a marked reduction to be made in antibiotic use. Clinical ability to predict the aetiology of pharyngitis was poor. The other tests allowed a significant reduction in antibiotic use, emergency referrals, use of other conventional tests and specialist referrals. The fecal virological test did not lead to changes in any diagnostic or therapeutic practice.