Resumen de L'assistència hospitalària benèfica a la Conca de Barberà (1918-1950)

Josep Barceló i Prats, Josep Maria-Tomàs Grau Pujol

• català

  El dispositiu d’atenció a la malaltia o a la desemparança es va inscriure des dels seus inicis, a Catalunya, dins d’un model de govern basat en el pacte i que, amb el temps, va donar lloc a una cultura política a la qual Francesc Eiximenis posà nom en el seu «Regiment de la cosa pública» al 1385. Aquest fet es va traduir, en primer lloc, en la creació i el manteniment d’institucions hospitalàries o d’obres assistencials a pràcticament tots els municipis, inclosos els més petits, l’enquadrament jurídic dels quals fou en el dret privat o civil. En segon lloc, des del segle XIV, molts municipis van establir contractes amb metges escolàstics, conductes del comú, per tal de garantir la seva presència.

  Alguns d’aquests ampliaren el regiment de la cosa pública escrivint regiments per tal de regular la lluita contra la pesta. Els professionals, metges cirurgians i apotecaris, hospitals i obres pies passaren a formar part essencial de la cosa pública fins avui.

  El nostre objecte en aquest article es posar de relleu, a través de les infraestructures hospitalàries del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà, en el segle XX, i de les derivacions dels malalts pobres de la darrera comarca vers als centres de referència de Tarragona, Reus i Valls, la complexa articulació en el comú de les dimensions econòmiques, polítiques, socials i culturals i els seus efectes en la vida quotidiana i en l’identitat local, que giren entorn a les fundacions hospitalàries entre la baixa edat mitja i mitjans dels segle XX.

• English

  Provision for attending to illness or disability was enshrined since its inception, in Catalonia, within model of governance was grounded on agreement and, with time, would give rise to a political culture that Francesc Eiximenis identified as Regiment de la cosa pública in 1385. This fact manifest itself in the creation and upkeep of hospitals or welfare enterprises in even the smallest villages where private or civil law provided the legal framework. Secondly, from the fourteenth century onward, many towns would ensure the presence of medical professionals by signing «conductes del comú» contracts with doctors. Some municipalities also expanded the «regiment de la cosa pública» by drawing up «regiments» to regulate efforts to combat the plague. Professional surgeons and apothecaries, hospitals and charities would become an essential component of the «regiment de la cosa pública» that continues up to the present day. The aim of this paper is to draw attention to the complex links among the economic, political, social and cultural dimensions in the local community, and the effect this had upon daily life and on local identity, with reference to the hospital foundations from the early Middle Ages to the mid-nineteenth century