Quan les muntanyes són colls. Advertiment toponímic per a geògrafs

• Autores: Jesús Burgueño Rivero
• Localización: Treballs de la Societat Catalana de Geografia, ISSN 1133-2190, Nº 79, 2015, págs. 195-215
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Generalmente se ignora que, en catalán, un coll no únicamente es un puerto de montaña, sino que antiguamente se refería también (e incluso preferentemente) a las propias montañas, ya se trate de una elevación aislada o bien la prominencia de una vertiente montañosa. Esta acepción arcaica todavía se conserva en las tierras del sur de Cataluña y norte del País Valenciano, al igual que el diminutivo collet (colina) que también se utiliza en el centro de Cataluña. Entre los colls referidos a montañas las hay tan conocidas como: Collbató, Colldejou, Coll de Nargó, Collserola o Collsuspina.

  • català

    És poc conegut que un coll no només és un lloc de pas entre muntanyes, sinó que antigament es referia també (i fins i tot de forma preferent) a les pròpies muntanyes, ja sigui un turó ben aïllat o bé la prominència d�una carena. Aquesta accepció arcaica encara és viva a les terres del sud de Catalunya i al nord del País Valencià, a l�igual que el diminutiu collet (turonet) que també s�empra a la Catalunya Central. Entre els colls referits a muntanyes n�hi ha de tan coneguts com: Collbató, Colldejou, Coll de Nargó, Collserola o Collsuspina.

  • English

    Generally ignored, in Catalan a coll is not just a pass in the mountain, but formerly also meant (and even preferred) to the mountains themselves, whether isolated or like a prominence of a mountain slope. This archaic sense is still preserved in southern Catalonia and northern Valencia, as well as the diminutive collet (hill) which is also used in central Catalonia. Among the colls referring to the mountains there are so known as:

    Collbató, Colldejou, Coll de Nargó, Collserola or Collsuspina.