Els plànols de l'església nova i el plànol geomètric de Santa Pola

Andrés Martínez Medina; Alfred Garcia Mas

Ayuda

Els plànols de l'església nova i el plànol geomètric de Santa Pola

Andreu Martínez Medina ^[1] ; Alfred Garcia Mas ^[1]
1. [1] Universitat d'Alacant
  
  Universitat d'Alacant
  
  Alicante, España
Localización: La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, ISSN-e 1886-1032, Nº. 24, 2011, págs. 99-131
Idioma: catalán
Títulos paralelos:
- The plans of the new church and the geometric street map of Santa Pola
Enlaces
- Texto completo

Dialnet Métricas: 1 Cita

Resumen
- English
  The geographical and historical research often gives surprising results.
  
  This is the case of the discovery of the Project of a Parish Church for the town of Santa Pola, which includes, in addition to the original plans of the church known as the «broken church» (the current market), a «Topographical map of Santa Pola» of great importance to know the beginnings of the urban development in the town, all of them signed by Francisco Morell y Gómez in 1863. Firstly, we study the church’s project, and analyze the project’s details and the plans. Then, the most interesting matter is the unusual topographic map mentioned before. We compare it with the map signed in 1863 by the architect Jose Ramon Mas y Font. Are they equal? Are there differences? What are the differences and how important are they? The map becomes a basic research tool to answer these questions.
- català
  La recerca històrica i geogràfi ca a vegades dóna resultats sorprenents.
  
  Aquest és el cas de la troballa del Proyecto de Iglesia Parroquial para el pueblo de Santa Pola, en què s’inclou, a més dels plànols originals de la coneguda com a «església rota» (l’actual mercat central), un «Plano Topográfi co de Santa Pola» de gran transcendència per a conéixer els inicis de l’evolució urbana de la localitat, tots signats per Francisco Morell y Gómez el 1863. Primer, tractem el projecte de l’església, analitzem les dades del projecte i els plànols.
  
  Després, el més interessant és el plànol topogràfi c inèdit esmentat. Fem una comparació amb el signat el 1863 pel també arquitecte José Ramon Mas y Font. Són iguals? Tenen diferències? Quines són i quina importància tenen? El plànol esdevé un instrument de recerca de primer ordre per a donar resposta a aquestes preguntes.