Elx i l'epidèmia de febre groga de 1811: presentació i transcripció d'un dietari anònim

• Joan Castaño García ^[1]
  1. [1] Museu de la Festa (Elx)
• Localización: La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, ISSN-e 1886-1032, Nº. 24, 2011, págs. 65-82
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Elx and the yellow fever epidemic of 1811: presentation and transcription of an anonymous engagement book
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • English

    Between August and November 1811, Elx suffered a very serious yellow fever epidemic which reduced its population, of about twenty thousand inhabitants, by 40%. The efforts of health authorities to deal with an unknown disease in the early nineteenth century were inadequate and, in fact, all doctors in Elx died, along with most of those who came as reinforcement from other cities.

    The urgent preparation of the current Old Cemetery to bury the many deceased was one of the main urban consequences of the contagion, while the forced quarantine of the population had effects in terms of hunger and poverty, especially in the lower social classes. Despite the lack of offi cial documentation, a journal of the epidemic has survived that provides personal fi rst-hand impressions. We now present an edition of this journal collated from the two copies held in the Municipal Historical Archive and from a third copy in private hands.

  • català

    Entre l’agost i el novembre de 1811 Elx patí una gravíssima epidèmia de febre groga que en va reduir la població, d’uns vint mil habitants, en un 40%.

    Els esforços de les autoritats sanitàries davant d’una malaltia desconeguda en els primers anys del segle XIX foren insufi cients i, de fet, també moriren tots els metges il·licitans i la majoria dels que vingueren com a reforç d’altres ciutats.

    L’habilitació urgent de l’actual Cementeri Vell per a soterrar els nombrosos difunts fou una de les principals conseqüències urbanístiques del contagi; alhora, l’obligat aïllament de la població tingué efectes de fam i pobresa, especialment en les capes més baixes de la societat. A banda de l’escassa documentació ofi cial, s’ha conservat un dietari de l’epidèmia que ofereix impressions personals de primera mà. Presentem ara una edició d’aquest dietari a partir de les dues còpies custodiades a l’Arxiu Històric Municipal i d’una tercera en mans particulars.