La fotografia a Catalunya: memòria llegida per l'acadèmic electe David Balsells, a l'acte de la seva recepció el dia 15 de gener de 2015

• Autores: David Balsells
• Localización: Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, ISSN 0368-8283, Vol. 66, Núm. 2, 1039, 2015, págs. 3-33
• Idioma: catalán
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    La fotografia a Catalunya. Una petita història 1839-1970 quiere ser un repaso de lo que ha sido la historia de la fotografía catalana de creación y su patrimonio: desde la presentación del invento en 1839 en Barcelona, hasta los años 1970.

    La memoria refleja los diferentes movimientos de la fotografía relacionados con su historia específica, que se vinculan, por un lado, con los avances tecnológicos del medio y, por otro, con la relación con los discursos artísticos de cada período.

    Se inicia con la primera toma realizada en el Estado español en 1839, que muestra los primeros usos de la fotografía. Ese período consistió fundamentalmente en la documentación de monumentos históricos, grandes obras arquitectónicas y de ingeniería y lugares pintorescos. Continúa con el Pictorialismo, que fue el primer discurso de legitimación artística de la fotografía.

    Sus practicantes, casi todos aficionados, pretendían defender un cierto estatus artístico de la fotografía, así como su aproximación a los temas pintorescos o sublimes, de acuerdo con los paradigmas estéticos del arte moderno del siglo xix.

    Después de la Primera Gran Guerra, asistimos al nacimiento de la fotografía moderna, que perdurará durante todo el período de entreguerras coincidiendo con la eclosión de las vanguardias artísticas. Catalunya participó de forma activa en estas nuevas corrientes con gran fuerza creativa y vivió esta etapa de manera intensa. Muy pronto las nuevas ideas y las nuevas formas llegaron a todas las vertientes del arte y el artesanado.

    La Guerra Civil española limitó la producción artística de muchas disciplinas, pero en el caso de la fotografía, por convergencia histórica, fue un acontecimiento al que le correspondió ser el campo de experimentación de nuevas tendencias, que representaron un cambio sustancial en la comunicación visual: lo que ahora se conoce como fotoperiodismo moderno. El fotógrafo se incorporaba a la guerra en todas sus facetas, sobre todo en las trincheras, con los combatientes, como un testimonio de excepción. El fotógrafo podía mostrar la tragedia como no había sido vista jamás, e, incluso, perder la vida en el conflicto.

    El período inmediato de la posguerra fue en Cataluña de una gran depresión económica, social y cultural. En ese contexto la fotografía no fue una excepción.

    A partir del final de la Segunda Guerra Mundial, la fotografía estaba dominada por los discursos del realismo y el reportaje. En nuestro contexto, la nueva generación de fotógrafos surgidos en este período no estableció puentes con las herencias de preguerra, ni asumió sus postulados. Existía un espíritu transgresor, fue una época esplendorosa para la fotografía, que coincidió con el inicio en Barcelona de una gran actividad editorial, tanto de libros como de revistas.

  • català

    La fotografia a Catalunya. Una petita història 1839-1970 vol ser un repàs del que ha estat la història de la fotografia catalana de creació i el seu patrimoni: des de la presentació de l'invent el 1839 a Barcelona, fins als anys 1970.

    La memòria reflecteix els diferents moviments de la fotografia relacionats amb la seva història específica, que va lligada, d'una banda, als avenços tecnològics del mitjà i, de l'altra, a la relació amb els discursos artístics de cada període.

    S'inicia amb la primera presa feta a l'Estat espanyol el 1839, que mostra els primers usos de la fotografia. Aquest període va consistir fonamentalment en la documentació de monuments històrics, grans obres arquitectòniques i d'enginyeria i llocs pintorescos. Segueix amb el Pictorialisme, que va ser el primer discurs de legitimació artística de la fotografia. Els practicants, quasi tots aficionats, pretenien defensar-ne un cert estatus artístic, així com la seva aproximació als temes pintorescos o sublims, d'acord amb els paradigmes estètics de l'art modern del segle xix.

    Després de la Primera Gran Guerra, assistim al naixement de la fotografia moderna, que perdurarà tot el període d'entreguerres en coincidència amb l'eclosió de les avantguardes artístiques. Catalunya va participar activament en aquests nous corrents amb gran força creativa i va viure aquesta etapa de manera intensa. De seguida les noves idees i les noves formes van arribar a totes les branques de l'art i de l'artesanat.

    La Guerra Civil espanyola va limitar la producció artística de moltes disciplines, però en el cas de la fotografia, per convergència històrica, va ser un esdeveniment a què va correspondre ser el camp d'experimentació de noves tendències, que van representar un canvi substancial en la comunicació visual: el que ara coneixem com a fotoperiodisme modern. El fotògraf s'incorporava a la guerra en totes les seves facetes, sobretot a les trinxeres, amb els combatents, com un testimoni d'excepció. El fotògraf podia mostrar la tragèdia com no s'havia vist mai abans, i, fins i tot, perdre-hi la vida.

    El període immediat de la postguerra va ser a Catalunya d'una gran depressió econòmica, social i cultural. En aquest context la fotografia no va ser una excepció.

    A partir del final de la Segona Guerra Mundial, la fotografia estava dominada pels discursos del realisme i el reportatge. En el nostre context, la nova generació de fotògrafs sorgits en aquest període no van establir ponts amb les herències de preguerra, ni van assumir-ne els postulats. Hi havia un esperit transgressor, va ser una època esplendorosa per a la fotografia, que va coincidir amb l'inici a Barcelona d'una gran activitat editorial, tant de llibres com de revistes.

  • English

    La fotografia a Catalunya. Una petita història 1839-1970 wants to be a review of what has been the history of the Catalan creative photography and its heritage: from the presentation of the invention in 1839 in Barcelona until the seventies of last century.

    The report reflects the different movements of photography related to its specific history, which is linked, on one side, with the technological advances of the photographic media and, secondly, with regard to the artistic discourse of the period.

    It starts with the first shot made in the Spanish State in 1839, showing the first uses of photography. That period was basically the documentation of historical monuments, great architectural and engineering works and picturesque places. Continue the Pictorialism, which was the first speech of artistic legitimacy of photography. Its practitioners, mostly amateurs, sought to defend some artistic status of photography as well as his approach to the picturesque or sublime subjects, according to the aesthetic paradigms of modern art of the nineteenth century.

    After the First World War, witnessed the birth of modern photography that will last throughout the interwar period coinciding with the emergence of the avant-garde. Catalonia participated actively in these new streams with great creative force and lived intensely this stage. Soon the new ideas and new forms came to all aspects of art and craft.

    The Spanish Civil War limited the production of many artistic disciplines, but in the case of photography, by historical convergence, this war was an event which accounted to be the testing ground for new trends, which represented a substantial change in visual communication: what is now known as modern photojournalism. The photographer was joining the war in all its aspects, especially in the trenches, with the fighters, as an exceptional testimony of the events. The photographer could show the tragedy that it had not been ever seen, and even losing their live in the conflict.

    The immediate post-war period in Catalonia was a great economic, social and cultural depression. In this context the photography wasn't an exception.

    From the end of the Second World War, photography was dominated by the discourses of realism and photographic report. In our context, the new generation of photographers emerged in this period did not establish bridges with the legacies of pre-war and did not assumed their postulates. There was a spirit of transgression; it was a golden age for photography, which coincided with the start in Barcelona of a great publishing activity, both in books and in magazines.