A principis del segle XX els instituts tenien una activitat molt més diversa que l'actual. Més enllà de la docència, en molts casos actuaven com a vertaders centres d'investigació i cultura.
L'Institut de València (no es diria Lluís Vives fins a 1930), gràcies a una conjunció favorable de personalitats i de mitjans disponibles, va arribar a destacar en el camp de la història natural. El seu complet museu, amb col·leccions valuoses de tot tipus, la creació d'un laboratori dedicat a l'estudi de l'ecologia de les aigües dolces, que va ser pioner a l'Estat espanyol, i una revista pròpia, els Anales del Instituto, on es van publicar majoritàriament investigacions biològiques d'alt nivell científic, li van atorgar reconeixement a escala internacional.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados