Resumen de Lleis de Kepler i mesura del temps
Les lleis de Kepler són les que governen el moviment dels planetes entorn del Sol. Johannes Kepler (1571-1630) les va obtenir de les dades observacionals de la posició dels planetes. Les dues primeres lleis (basades en l'observació del planeta Mart) estan contingudes en la seva obra Astronomia Nova publicada el 1609. En canvi, la tercera va ser obtinguda molt més tard. Està continguda en els tres volums de la seva obra Epitome Astronomia Copernicanae que van aparèixer entre 1617 i 1620. Gairebé un segle després Newton va utilitzar aquestes lleis basades en l'observació directa dels planetes per formular la seva llei de gravitació universal, de la qual les de Kepler es poden deduir. Aquest camp deductiu és el que seguirem en aquest escrit. Les tres lleis de Kepler, però, no donen explícitament la posició d'un planeta en la seva òrbita en cada instant de temps. Per obtenir això s'ha de resoldre el que es coneix amb el nom d'equació de Kepler, que potser és la primera equació important no algebraica.
