La guerrilla en América Latina, ¿terrorismo o guerra popular?

• Autores: Judith Larson
• Localización: Papers: revista de sociología, ISSN-e 2013-9004, ISSN 0210-2862, Nº 7, 1977 (Ejemplar dedicado a: Dictadura y dependencia), págs. 91-112
• Idioma: español
• Títulos paralelos:
  • Guerrilla in Latin America: Terrorism or Popular War?
  • La guerrilla a l'Amèrica Llatina, terrorisme o guerra popular?
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El objetivo de este escrito es señalar que las manifestaciones de violencia política en América Latina no son expresiones de terrorismo o de extremismo político, sino una forma embrionaria de lucha armada. El origen de esta lucha armada es la situación neocolonial que caracteriza al continente, en la que el poder imperial (los Estados Unidos, a través de los grupos locales con los que está aliado, básicamente alta burguesía y ejércitos) está dispuesto a impedir con las armas cualquier intento independentista. Los grupos políticos antiimperialistas se encuentran, por lo tanto, en una situación que les imposibilita aspirar a llegar al poder sin un ejército de liberación que los apoye, provenga él de grupos guerrilleros o de sectores de los ejércitos regulares. Esto les impide actuar dentro de los marcos tradicionales de cualquier partido político occidental, acercándolos más a los movimientos de liberación de África o Asia. Es por eso que el uso de categorías políticas adecuadas para la descripción de los fenómenos de violencia en Europa, no se hace para entender la guerrilla latinoamericana, a la que ya no es posible ignorar o reducir a un problema marginal.

  • català

    L’objectiu d’aquest escrit és assenyalar que les manifestacions de violència política a l’Amèrica Llatina no són expressions de terrorisme o d’extremisme polític, sinó una forma embrionària de lluita armada. L’origen d’aquesta lluita armada és la situació neocolonial que caracteritza el continent, en la qual el poder imperial (els Estats Units, a través dels grups locals amb els quals està aliat, bàsicament alta burgesia i exèrcits) està disposat a impedir amb les armes qualsevol intent independentista. Els grups polítics antiimperialistes es troben, per tant, en una situació que els impossibilita aspirar a arribar al poder sense un exèrcit d’alliberament que els doni suport, provingui de grups guerrillers o de sectors dels exèrcits regulars. Això els impedeix d’actuar dins dels marcs tradicionals de qualsevol partit polític occidental, i els apropa més als moviments d’alliberament d’Àfrica o Àsia. És per això que l’ús de categories polítiques adequades per a la descripció dels fenòmens de violència a Europa, no es fa per entendre la guerrilla llatinoamericana, la qual ja no és possible ignorar o reduir a un problema marginal.