Resumen de Fites d’una història d’intel·lectuals
- español
Desde que Zola recurría a un periódico y desde que Weber pedía a sus oyentes que imaginaran un mundo sin periódicos, la suerte del intelectual y los rasgos que lo defi nen estarán vinculados a su capacidad para alcanzar resonancia y publicidaddesde una tribuna de prensa, desde algún periódico, lugar históricamente privilegiado de la presencia pública del intelectual. El gran intelectual que surge con el fin del siglo XIX es posible porque el pueblo de las revoluciones liberales ha devenido masa que apenas acaba de acceder a la lectura, mientras el ingreso en las instituciones de enseñanza superior queda reservado a una exigua minoría: por abajo una masa que quiere leer pero carece aún de voz pública y por arriba una minoría que sabe escribir y no deja de hablar. Sin embargo, la protesta de los intelectuales españoles nace con el siglo XX. Aquí se plantea un recorrido histórico sobre los cambios en la actitud y el papel del grupo de los intelectuales entre la época de la aparición de esta figura y el momento actual, para terminar refl exionado sobre qué ha ocurrido con esta criatura, surgida con su nombre propio a finales del siglo XIX, para que a finales del siglo XX se haya hablado sin parar de su silencio, del fin de los intelectuales.
- English
Since Zola turned to a newspaper and Weber asked his listeners to imagine a world without newspapers, the fate of the intellectual and traits that defi ne him would be linked to his ability to make an impact and gain publicity using the press,a historically privileged place in the public presence of the intellectual. The fi gure of the great intellectual that emerged at the end of the nineteenth century was made possible because the people of the liberal revolutions became the masses, which had just started to read. This was a time when entering higher education institutions was reserved for a tiny minority, while beneath them were the masses that wanted to read but still lacked a public voice, in contrast to the minority that knew howto write and did not stop talking. However, the protests of the Spanish intellectuals were born in the twentieth century. Here is a historical journey about the changing attitudes and roles of the group of intellectuals from the era of the emergenceof this figure to the present day. It finishes by reflecting upon what happened to this creature, which emerged with its own name in the late nineteenth century, while in the late twentieth century there has been endless talk about the silence and theend of intellectuals.
- català
Des que Zola recorria a un diari i des que Weber demanava als seus oients que imaginessin un món sense diaris, la sort de l’intel·lectual i els trets que el defineixen estaran vinculats a la seva capacitat per assolir ressonància i publicitat des d’una tribuna de premsa, des d’algun diari, lloc històricament privilegiat de la presència pública de l’intel·lectual. El gran intel·lectual que sorgeix amb la fi del segle XIX és possible perquè el poble de les revolucions liberals ha esdevingut massa que tot just acaba d’accedir a la lectura, mentre l’ingrés en les institucions d’ensenyament superior queda reservat a una exigua minoria: per sota una massa que vol llegir peròque encara no té veu pública i per dalt una minoria que sap escriure i no deixa de parlar. Tanmateix, la protesta dels intel·lectuals espanyols neix amb el segle XX. Aquí se’ns planteja un recorregut històric sobre els canvis en l’actitud i el paper del grup dels intel·lectuals entre l’època del sorgiment d’aquesta figura i el moment actual, per acabar reflexionant què ha passat amb aquesta criatura, sorgida amb el seu nom propi a la fi del segle XIX, perquè al final del segle XX s’hagi parlat sense parar del seu silenci, de la fi dels intel·lectuals?
