L’objectiu d’aquest article és qüestionar el lligam que, sovint, s’estableix entre violència i religió, per tal d’oposar-les a la racionalitat política com a condició de la democràcia. Amb l’objectiu de mostrar les dificultats que sotgen aquest tipus d’arguments, analitzaré alguns aspectes del pensament eticopolític de Žižek i Derrida, així com la referència dels dos pensadors al cèlebre text de Walter Benjamin sobre la violència. D’aquesta manera, es tractarà d’evidenciar que un pensament que esborra les fronteres metafísiques clàssiques entre política i religió no ha de caure pas en posicions conservadores, sinó que, ben al contrari, és capaç d’articular un concepte de democràcia molt més exigent i rigorós.
The main objective of this paper is to criticize the usual link between violence and religion in order to oppose them to political rationality and democracy. In order to show the problems that arise from this argument, I will analyze some aspects of the Žižek and Derrida’s ethico-political thought, as well as their reference to Walter Benjamin’s famous text on violence. In this way, I will show how a thought that erases the classical metaphysical borders between the political and the religious is not conservative, but on the contrary it can articulate a radical and rigorous concept of democracy.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados