Performativitat i aporia derridianes en la creació del món segons Hasday Cresques

• Autores: Mar Rosàs
• Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 54, 2015 (Ejemplar dedicado a: Filosofia medieval. En record del professor Josep Manuel Udina), págs. 77-92
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Performatividad y aporía derridianas en la creación del mundo según Hasday Cresques
  • Derridean performativity and aporia in Hasdai Crescas’ account of the creation of the world
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    El objetivo de este artículo es dar luz a la compleja y ambigua explicación sobre la creación del mundo que propone Hasday Cresques —un rabino, médico y filósofo judío nacido en Barcelona en el siglo XIV— en Or Adonay (La luz del Señor). Harry A. Wolfson (1953) analiza cómo Cresques intenta conciliar la doctrina de la emanación, de raíz plotiniana, con la de la creación de la nada, de origen bíblico. Es decir, las dos explicaciones, de entrada excluyentes, que filósofos y teólogos judíos, musulmanes y cristianos utilizaban para explicar el origen del mundo. A nuestro entender, Cresques y, en menor medida, Wolfson parece ser que pasan por alto que dicha conciliación solo se puede llevar a cabo a costa de desembocar en una serie de contradicciones lógicas vinculadas a la voluntad divina y a la temporalidad. En este artículo las señalamos. También mostramos cómo la aporía en la que desemboca la argumentación de Cresques no es fruto de su falta de destreza lógica, sino del hecho que está intuyendo, sin disponer aún de las herramientas conceptuales para enfrontarse a ello, que el concepto de creación del mundo es aporético porque produce sus propias condiciones de posibilidad. Exploramos esta idea con la ayuda de las reflexiones que Jacques Derrida hace de otros fenómenos performativos aporéticos.

  • English

    The aim of this article is to shed light on the complex and ambiguous explanation of the creation of the world put forward in Or Adonay (The Light of God) by Hasdai Crescas—a Jewish rabbi, doctor and philosopher born in Barcelona in the 14th century. Harry A. Wolfson (1953) analyzes how Crescas tries to reconcile the doctrine of emanation, of Plotinian origin, with the creation out of nothingness, of Biblical origin, that is, the two understandings of the origin of the world—which appear at first to be mutually exclusive—that Jewish, Muslim and Christian philosophers used in order to give an account of the creation of the world. In our opinion, Crescas, and to a lesser extent Wolfson, seem to overlook that the aforementioned reconciliation can only culminate in a series of logical contradictions linked to the divine will and temporality. These are identified in the article. We also show how the aporia to which Crescas’ argumentation leads does not stem from his lack of logical ability, but rather from the fact that he is intuiting, despite still lacking the conceptual tools to face it, the fact that the concept of “creation of the world” is aporetic insofar as it produces its own conditions of possibility. This idea is explored with the help of the reflections developed by Jacques Derrida about other aporetic performative phenomena.

  • català

    L’objectiu d’aquest article és fer llum a la complexa i ambigua explicació sobre la creació del món que proposa Hasday Cresques —un rabí, metge i filòsof jueu nascut a Barcelona al segle xiv— a Or Adonay (La llum del Senyor). Harry A. Wolfson (1953) analitza com Cresques intenta conciliar la doctrina de l’emanació, d’arrel plotiniana, amb la de la creació del no-res, d’origen bíblic. És a dir, les dues explicacions, d’entrada excloents, que filòsofs i teòlegs jueus, musulmans i cristians empraven per explicar l’origen del món. Al nostre entendre, Cresques i, en menys mesura, Wolfson sembla que passen per alt que l’esmentada conciliació només es pot dur a terme a costa de desembocar en una sèrie de contradiccions lògiques vinculades a la voluntat divina i a la temporalitat. En aquest article, les assenyalem. També hi mostrem com l’aporia en la qual desemboca l’argumentació de Cresques no és fruit de la seva manca de destresa lògica, sinó del fet que està intuint, sense encara disposar de les eines conceptuals per enfrontar-s’hi, que el concepte de creació del món és aporètic perquè produeix les seves pròpies condicions de possibilitat. Explorem aquesta idea amb l’ajut de les reflexions que Jacques Derrida fa d’altres fenòmens performatius aporètics.