Historiografia, erudició, identitat: sobre l’autoria de l’«Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona» (c. 1588/1589)

• Galdeano Carretero, Rodolfo ^[1]
  1. [1] Universitat de Girona

     Universitat de Girona

     Gerona, España

     
• Localización: Manuscrits: Revista d'història moderna, ISSN-e 2014-6000, ISSN 0213-2397, Nº 32, 2014 (Ejemplar dedicado a: Frontera(es) i història(es) en els mons ibèrics), págs. 153-178
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Historiography, erudition, identity: On the authorship of the «Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona» (c. 1588/1589)
  • Historiografía, erudición, identidad: sobre la autoría del «Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona» (c. 1588/1589)
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Dialnet Métricas: 1 Cita
• Resumen
  • español

    El Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona que inicia la edición de las actas de la Cort general de 1585 forma parte de la respuesta oficial al callejón sin salida en que había entrado la historiografía catalana a raíz de la crítica de Pere Miquel Carbonell a Pere Tomic, cuya obra representaba la validación de la tradición legendaria. Teniendo como referente el discurso historiográfico basado en la idea de la autoliberación, y para salvar el escollo que suponía la crítica de P. M. Carbonell, el Epítome pretendía esbozar las primeras líneas de un nuevo discurso que otras obras debían ampliar. Es el caso de la obra del jesuita Pere Gil Historia moral de Cathalunya, que sigue fielmente las líneas dibujadas por el Epítome, y que, basándose en los métodos de la filosofía moral de Aristóteles y de la teología moral de la época, pretendía iluminar los pasajes más oscuros de la historia del Principado. Asimismo, el artículo plantea una hipótesis de autoría del Epítome e interpreta que se trata fundamentalmente de una obra de consenso con la participación evidente de Francesc Calça en la redacción de los primeros condes.

  • català

    L’Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona que encapçala l’edició de les actes de la Cort general del 1585 forma part de la resposta oficial a l’atzucac en què havia entrat la historiografia catalana arran de la crítica de P. M. Carbonell a Pere Tomic, l’obra del qual representava la validació de la tradició llegendària. Tenint com a referent el discurs historiogràfic basat en la idea de l’autoalliberament, i a fi de salvar l’escull que representava la crítica de P. M. Carbonell, l’Epítome pretenia esbossar les primeres línies d’un nou discurs que altres obres havien d’ampliar. És el cas de l’obra del jesuïta Pere Gil Història moral de Cathalunya, que segueix fidelment les línies dibuixades per l’Epítome, i que, basant-se en els mètodes de la filosofia moral d’Aristòtil i de la teologia moral de l’època, pretenia il·luminar els passatges més obscurs de la història del Principat. Tanmateix, l’article planteja una hipòtesi d’autoria de l’Epítome, car considera que és fonamentalment una obra de consens amb la participació evident de Francesc Calça en la redacció dels primers comtes.

  • English

    The Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona, which heads the publication of the proceedings of the General Court in 1585, forms part of the official response to the dead end which Catalan historiography had reached following P. M. Carbonell’s criticisms of Pere Tomic, whose work represented the validation of the legendary tradition. Taking as a reference the historiographic discourse of self-liberation and to overcome the obstacles arising from the critique of P. M. Carbonell, the Epítome intended to set down the lines for a new discourse that other works were to extend upon. This is the case of the Història moral de Cathalunya of the Jesuit Pere Gil, which closely follows the lines drawn by the Epítome and, based on the methods of Aristotle’s moral philosophy and the moral theology of the time, sought to enlighten the darkest passages in the history of the Principality. Moreover, the article presents a hypothesis regarding the authorship of the Epítome primarily as a work of consensus with the evident participation of Francesc Calça in the writing of the first counts.