Resumen de Mercantile arithmetic and the incunable Catalan printing: Suma de la art de arismètica, by Francesc Santcliment (1482)
- English
Publication of the facsimile edition of the Suma de la art de arismètica by Francesc Santcliment (Barcelona: Pere Posa, 1482) and a study of the work gives us occasion to reflect upon its idiosyncrasies: it is a singular copy; it contains the first commercial arithmetic printed on the Iberian Peninsula and, perhaps, the second published in Europe; it was printed by the first Catalan printer; it employs Arabic numeration; it spans a very long bibliographic course in terms of time–beginning with the inventory done by its printer; it is written in Catalan; and, according to the most recent bibliography, it shows a connection to the Occitanian arithmetic preserved in the handwritten tradition. These arithmetics were practical, intended for commercial use, and were addressed at merchants or others who might need them. They were written in the vernacular and in a simple style at the request of an ever-rising merchant class that, in general, did not know Latin and wanted to gain practi- cal skills. They employed Hindu-Arabic numerals and calculation algorithms, substituted the abacus for pencil and paper, and shared the pedagogic and didactic line of the practical texts. Their objective was quite far from that of the theoretical arithmetic taught at universities. The mathematical system based upon Hindu positional numerals had been introduced into Europe through the translations of works in Arabic. In this sense, typography was not innovative. It did, however, convert the commercial life of the moment into a living testimony, as well as a part of the oral and handwritten mathematical knowledge, the standardization of which it contributed to, both formally and visually. A parallel can be drawn between this work and another incunabulum, the Compilatió[n] de arismética so- bre la arte mercantívol, attributed to the typographical work- shop of Paulus de Konstanz (Hurus) in Zaragoza and to the year 1486. This work was written in a Spanish that shows Catalan and Aragonese influences and belongs to “Franciso San- climente,” according to the colophon.
- català
La publicació de l’edició facsímil, amb estudi, de la Suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment (Barcelona: Pere Posa, 1482) dóna peu a reflexionar sobre l’obra. Té uns condicionants que la fan rellevant: és un exemplar únic, conté la primera aritmètica mercantil impresa a la Península Ibèrica i potser la segona publicada a Europa, fou impresa pel primer impressor català, empra la numeració aràbiga, té un recorregut bibliogràfic ben allargassat en el temps —que s’inicia amb l’inventari de l’impressor—, és escrita en català i, segons la bibliografia més recent, mostra una vinculació amb l’aritmètica occitana conservada en la tradició manuscrita. Aquestes eren aritmètiques pràctiques destinades als usos mercantils i adreçades als mercaders o a qui n’hagués de menester; s’escrivien en la llengua de la terra i en un estil planer per exigència d’una classe mercantil cada vegada més puixant, que en general no sabia llatí i volia tenir coneixements pràctics; empraven la numeració indoaràbiga i els algoritmes de càlcul; substituïen l’àbac pel llapis i el paper, i compartien la vocació pedagògica i didàctica dels textos pràctics. El seu objectiu era ben distant del de l’aritmètica teòrica que s’impartia a les universitats. El sistema matemàtic basat en els numerals indis de posició s’havia anat introduint a Europa a partir de traduccions de treballs àrabs. En aquest sentit, la impremta no innovà, però, en canvi, es convertí en testimoni viu de la vida comercial del moment i d’una part dels coneixements matemàtics orals o manuscrits, a l’estandardització dels quals contribuí tant formalment com visualment. S’estableix un paral·lelisme amb un altre incunable, la Compilatió[n] de arismética sobre la arte mercantívol, atribuït a la impremta de Saragossa, al taller de Pau Hurus i a l’any 1486, i escrit en un castellà que palesa la influència catalana i aragonesa, pertanyent, segons el colofó, a «Franciso Sanclimente».
