The immediate future: Challenges and scales

• Autores: Ramón Folch
• Localización: Contributions to Science, ISSN-e 1575-6343, Vol. 7, Nº. 1, 2011, págs. 51-55
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    The media obscures information, and a surplus of information with no hierarchy hinders knowledge. The Information Society is not leading us to the Knowledge Society, and without knowledge there can be no future planning. This is disturbing at a time of crisis; hence the need to distinguish categorical challenges from anecdotal alarms and to place all information within a matrix with the appropriate topology and scale. What is and is not a challenge, using a sound sustainability criterion? Some of the most important challenges, and the ones which truly deserve our attention, are climate change, energy depletion, genetic erosion, the consequences of bioengineering, the demographic explosion and migrations, economic globalization, outsourcing or industrial migration, the shaping of the Knowledge Society, the rising banalization of culture, and the rise in fundamentalisms; in short, the exhaustion of the industrial model that has prevailed in thinking-at least Western thinking- over the 19th and 20th centuries. The scalar dimension, in space or in time, is different for each of these matters. The difficulty of identifying either one and of placing both within a hierarchy is accentuated by the challenge of scaling them properly: Which dimension and spatial transcendence do the challenges have? And at what moment in time are they expressed? Sound management of the different scales of the different challenges is a challenge in itself, perhaps the greatest of all.

  • català

    Les noticies emmascaren la informació i l’excés d’informació sense jerarquitzar dificulta el coneixement. La societat de la informació no ens porta a la societat del coneixement; i sense coneixement no hi pot haver projecte. Això és inquieant en moments de crisi de model, i d’aquí ve la necessitat de destriar els reptes categòrics de les alarmes anecdòtiques i d’ubicar­ho tot plegat en una matriu topològicament i escalar­ ment adequada. Que és i que no és un repte, segons el bon criteri sostenibilista? Alguns dels reptes més destacats, i als quals caldria prestar realment atenció, son: el canvi climàtic, l’esgotament energètic, l’erosió genètica, les consecucions de la bioenginyeria, l’explosió demogràfica i les migracions, la globalització econòmica, les deslocalitzacions o migracions industrials, la configuració de la societat del coneixement, la creixent banalització de la cultura o l’auge dels fonamentalismes; en definitiva, l’esgotament del model industrial que ha presidit el pensament —l’occidental, si mes no— en els darrers dos segles. La dimensió escalar, en l’espai o en el temps, es dife­ rent per a cada una d’aquestes qüestions. A la dificultat d’iden­ tificar­les i jerarquitzar­les, s’hi afegeix la d’escalar­les convenientment: quina dimensió i transcendència espacials tenen i en quin moment temporal s’expressen. La bona gestió de les diferents escales dels diferents reptes es un repte en ella ma­ teixa, potser el mes gran de tots.