Resumen de The role of autobiography, biography, and history in the works of Mario Vargas Llosa: On the Nobel Prize in Literature awarded to Mario Vargas Llosa
- català
Aquesta vegada el Premi Nobel de Literatura ha estat concedit a un autor que els lectors de llengua castellana conei xen molt bé. D’una manera significativa, la carrera d’aquest escriptor està lligada a la ciutat de Barcelona des de ben aviat. Nascut al Perú (Arequipa, 1936), universitari a San Marcos de Lima i professor en aquesta mateixa universitat durant un curt temps, obtingué aviat una beca que li permeté traslladarse a Espanya per fer una tesi doctoral i s’instal·là a Madrid. Ja l’any 1959 rebé el Premi Leopoldo Alas, per a contes, a Barcelona, per Los jefes; i, pocs anys després, guanyà el Premi Biblioteca Breve 1962 amb La ciudad y los perros. Aquesta novel·la és considerada per una part de la crítica com el començament del boom que aplegà els autors de la seva generació i d’altres anteriors. Barcelona es convertí, aleshores, en el centre de la nova literatura iberoamericana, ja que aquí s’hi trobaren, també, García Márquez, Donoso i d’altres. Els nuclis d’atenció foren l’editorial Seix Barral (i Carlos Barral en primer terme) i l’agent literària de tots ells, Carmen Balcells. Però el desenvolupament de l’obra de Mario Vargas Llosa neix des d’un realisme autobiogràfic, la denúncia de les dictadures, agafant com a exemples Conversación en la Catedral, la del general peruà Manuel Odría o la més tardana a La fiesta del chivo (2000), sobre Torrijos. Escriptor molt prolífic, no ha abandonat mai el sentit propi del realisme, encara que hagi situat les seves novel·les en ambients tan diversos com la ciutat, la selva amazò nica, el Brasil o el París del segle XIX, o l’Àfrica. En un moment concret va defensar la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, com a model. Ha cultivat la crítica literària amb llibres esplèn dids sobre García Márquez, Flaubert, Victor Hugo i Onetti, entre d’altres; i el periodisme, l’autobiografia i la política activa, quan es va presentar a les eleccions per a la presidència del seu país. És un escriptor d’idees i la seva dedicació literària ha estat constant.
- English
On this occasion the Nobel Prize for Literature was awarded to an author that Spanish readers know very well. This author's career has been significantly linked to the city of Barcelona since its early stages. Born in Peru (Arequipa, 1936), he was both student and worked as an instructor for a short time at San Marcos University in Lima, but soon won a scholarship that allowed him to move to Madrid to write his doctoral thesis. As early as 1953 he received the Leopoldo Alas Prize for stories, in Barcelona, for Los jefes, and a few years later he won the Biblioteca Breve Prize in 1962 for La ciudad y los perros. This novel is considered by some critics as the launch of the 'boom' that brought together the authors of his generation and others before. Barcelona became, then, the center of the new Latin American literature, with the presence of García Márquez, Donoso, and Vargas Llosa himself. The centers of attention were the publisher Seix Barral (with Carlos Barral at the front) and his literary agent, Carmen Balcells. But Vargas Llosa's literary development was born from an autobiographical realism, the condemnation of dictatorships, as in Conversación en la Catedral, which takes place during the dictatorship of Peruvian General Manuel Odría, or La fiesta del chivo (about Torrijos). A prolific writer, he never abandoned a sense of realism, even if his novels were set in places as diverse as the city, the Amazon rainforest, Brazil, Paris in the nineteenth century, or Africa. At a given time, he defended Joanot Martorell's novel Tirant lo Blanc, as a model. He has cultivated literary criticism with splendid books on García Márquez, Flaubert, Victor Hugo and Oneto, among others; and journalism, autobiography and active politics such as when he ran for president in his country. He is a writer of ideas and his dedication to literature has been relentless.
