The CCD sensor: A semiconductor circuit for capturing images. On the Nobel Prize in Physics awarded to Charles Kuen Kao, Willard S. Boyle, and George E. Smith (II)

• Atilà Herms ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Contributions to Science, ISSN-e 1575-6343, Vol. 7, Nº. 2, 2011, págs. 117-124
• Idioma: inglés
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El Premi Nobel de Física 2009 va atorgar el guardó compartit a dos científics (a més de Charles Kuen Kao): Willard S. Boyle i George E. Smith, ambdós dels laboratoris Bell de Murray Hill, a Nova Jersey, per haver inventat, el 1969, un dispositiu electrònic, el sensor CCD (charge-coupled device o ‘dispositiu de càrrega acoblada’), que ha permès un desenvolupament important de les càmeres digitals, tant de fotografia com de vídeo. Només un any més tard, els laboratoris Bell ja tenien en funcionament la primera videocàmera basada en CCD. En càmeres comercials està essent substituït per sensors CMOS, però en certs sistemes de captura encara és el més important, especialment pel baix nivell de soroll. En aquest article s’analitza el funcionament del dispositiu i l’evolució que té.

  • English

    The Nobel Prize in Physics 2009 was jointly awarded to two scientists (in addition to Charles Kuen Kao): Willard S. Boyle and George E. Smith, both of Bell Laboratories in Murray Hill, New Jersey, for having invented, in 1969, an imaging semiconductor circuit, the CCD (charge-coupled device), an electronic device which allowed an important development of digital cameras, both photography and video. A year later, Bell Labs already had the first CCD-based camcorder. In commercial cameras it is being replaced by CMOS sensors, but in some capture systems it is still the most important component, especially because of its low levels of noise. This article examines the functioning and evolution of the device.