Resumen de Telomeres, the beginning(s) of the end. On the Nobel Prize in Physiology or Medicine awarded to Elizabeth H. Blackburn, Carol W. Greider, and Jack W. Szostak
- English
The 2009 Nobel Prize for Physiology and Medicine was awarded to Elizabeth H. Blackburn, Jack W. Szostak, and Carol W. Greider for their work on telomeres and telomerase. Telomeres are formed by short DNA sequences repeated in tandem and associated with different proteins. These structures, which are found at the ends of chromosomes, are crucial for maintaining genomic stability by preventing chromosomes from joining with one another. In addition to this essential protective function, telomeres play a vital role in complete DNA end replication. Telomere length is maintained by the enzyme telomerase—a complex made up of RNA and proteins that in humans is active is germinal and embryonic cells but inactive in somatic cells. The absence of telomerase in proliferating cells leads their telomeres to shorten with successive cell divisions. Eventually, the telomeres reach a critically short length that in turn causes massive chromosome instability. This may be the mechanism through which a cell acquires the genetic alternations needed to become malignant. Normally, however, below this critical length, the cells stop dividing and either enter a phase of senescence or an irreversible state of arrest, or mechanismsare activated for programmed cell death. However, some cells that also carry alterations in cell cycle checkpoint proteins continue replicating, giving rise to uncapped chromosomeends and thus to a malignant potential.
- català
El Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2009 ha guar donat Elizabeth H. Blackburn, Jack W. Szostak i Carol W. Greider pels seus treballs en el camp dels telòmers i la telomerasa. Els telòmers són formats per seqüències curtes de DNA repetides en tàndem, a les quals s’associen diverses proteïnes. Aquestes estructures nucleoproteiques es troben en els extrems dels cromosomes i són vitals per a mantenir la integritat del genoma, ja que eviten que els cromosomes es fusionin els uns amb els altres. A més de la funció essencial de protecció, els telòmers també tenen un paper fonamental en la replicació completa dels extrems cromosòmics. La longitud telomèrica es manté gràcies a l’enzim telomerasa, un complex constituït per RNA i proteïna que és actiu en cèl·lules germinals i embrionàries, però inactiu en la major part de cèl·lules somàtiques en humans. L’absència de telomerasa en cèl·lules proliferants provoca que els telòmers s’escurcin amb les divisions cel·lulars successives. Quan els telòmers s’escurcen per sota d’una lon gitud crítica, les cèl·lules aturen la proliferació i entren en una fase de senescència, estat irreversible d’aturada permanent, o bé activen mecanismes de mort cel·lular programada. Malgrat això, algunes cèl·lules poden ser capaces de continuar proliferant, fet que produeix la desprotecció dels extrems cromosòmics. La inestabilitat cromosòmica massiva associada a aquest estat podria ser el mecanisme pel qual alguna cèl·lula adquireix determinades alteracions genètiques necessàries per a la transformació maligna.
