Resumen de Temperament and tuning of early 19th century Hispanic keyboard instruments: A study of the monochord integrated into a fortepiano made by Francisco Fernández (1828)
- English
The recovery of previously used tuning systems of musical instruments, led by the interpreters of historical repertoires, has widened our knowledge and our aesthetic perception of the sounds, harmonies, and repertoires of works from those times. For only a very few instruments have we been able to determine the original tones, whereas the mechanisms designed to tune keyboard instruments are of a remarkable reliability. Among the latter is the monochord integrated into the fortepiano made by Francisco Fernández in 1828. In this article, we evaluate the measurements, both physical and acoustic, of the tones of this device, and offer comparisons. Based on the conclusions of this analysis, we define a tuning system closely linked to another, contemporary one but with unique features that result in a number of sonorities perfectly adapted to the performance and aesthetics of the musical repertoires of Romanticism. Moreover, this system, which was probably used until the early 20th century, offers us a new harmonic coloring, one especially suited to the Iberian repertoire of the same time.
- català
La recuperació dels sistemes d’afinació dels instruments musicals anteriors al sistema actual, liderada pels intèrprets dels repertoris històrics, ha eixamplat el nostre coneixement i la nostra percepció estètica dels sons, les harmonies i els repertoris procedents de les obres d’altres èpoques. Només hem estat capaços de determinar els sons originals de molt pocs instruments, mentre que els mecanismes ideats per afinar instruments de teclat són d’una fia- bilitat considerable. Entre aquests últims hi ha el monocordi integrat al fortepiano de Fran- cisco Fernández del 1828. En aquest article analitzem les mesures, físiques i acústiques, dels sons d’aquest aparell i oferim comparacions. Basant-nos en les conclusions d’aquesta anàlisi, hem definit un sistema d’afinació que té molta relació amb d’altres de contemporanis seus, però amb característiques pròpies que fan que gaudeixi d’unes sonoritats perfectament adap- tades a la interpretació i l’estètica dels repertoris musicals del Romanticisme. Alhora aquest sistema, probablement emprat fins a principis del segle xx, ofereix un nou colorit harmònic, especialment adequat al repertori ibèric de la mateixa època.
