Este artículo narra la experiencia de un proyecto piloto de formación docente en servicio en el marco del modelo denominado 1 a 1 durante el año 2011, que vincula un ordenador para cada estudiante de escuelas secundarias públicas en la República Argentina. Se plantea que la formación y acompañamiento de los docentes en la implementación del modelo 1 a 1 debe ser entendida como formación en servicio y de carácter institucional, dada la importancia de considerar la escuela como un caso en sí mismo, aunque obedezca a políticas públicas generales a todas las escuelas secundarias. Surgieron de esta experiencia algunos rasgos a considerar: la importancia del equipo directivo, la validación de las redes sociales en cuanto a nuevos formatos comunicativos, a los estudiantes como propios agentes del cambio en las prácticas áulicas, el lugar de la emoción en las innovaciones de este tipo, donde cambian los perfiles identitarios tradicionales de la comunidad educativa.
This article recounts one particular experience of state secondary schools in Argentina. This experience describes the in-service teacher training for the so-called OLPC (One Laptop per Child) project carried out in 2011. It shows that training and support for teachers should be seen as in-service training and to have an institutional sense. Some issues to consider emerge from this experience: the importance of a school management team, the validation of social networks in terms of new communication formats, the role of students as agents of change in classroom practice and the importance of emotions in innovation in situations such as these where the profile of the educational community is being changed.
Aquest article narra l'experiència d'un projecte pilot de formació docent en servei en el marc del model denominat 1 a 1 durant l'any 2011, que vincula un ordinador per a cada estudiant d'escoles secundàries públiques a la República d'Argentina.Es planteja que la formació i acompanyament dels docents en la implementació del model 1 a 1 ha de ser entesa com a formació en servei i de caràcter institucional, donada la importància de considerar l'escola com un cas en sí mateix, encara que obeeixi a polítiques públiques generals a totes les escoles secundàries. Van sorgir d'aquesta experiència alguns trets a considerar: la importància de l'equip directiu, la validació de les xarxes socials en quant a nous formats comunicatius, els estudiants com a propis agents del canvi en les pràctiques a les aules, i el rol de l'emoció en les innovacions d'aquest tipus, on canvien els perfils identitaris tradicionals de la comunitat educativa.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados