Ramon Valls (1928-2011): The agonist of «we»

• Gonçal Mayos ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Journal of catalan intellectual history: Revista d'història de la filosofia catalana, ISSN-e 2014-1564, Nº. 7-8, 2014, págs. 85-107
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Ramon Valls (1928-2011): el «nosaltres» agonista
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • català

    Com la seva generació, Valls és marcat per la Guerra Civil i la repressió franquista. Per això veié la humanitat des del realisme polític pessimista i agonista; i cercà fonamentar filosòficament un «nosaltres» que acabés amb la lluita de tots contra tots. Analitzem els seus atacs als «nosaltres» construïts sobre la classe, la cultura o nació, la societat civil o el «jo» individual, l’emotivisme i el moralisme, que són impotents i alimenten el natural «agonisme» humà. A canvi, Valls primer va creure trobar el «nosaltres» en l’Església, però se’n desmarcà radicalment i només confià en una versió hegeliana de l’Estat. En aquest article, fem un balanç de l’obra i la docència acadèmica del professor recentment desaparegut.

  • English

    Like the rest of his generation, Valls was marked by the Spanish Civil War and the Francoist repression. Therefore he viewed humanity from realpolitik, pessimistic and agonistic; he searched to give a philosophical base to an “we” which would end the struggle of one against another. We analyze his attacks on “we” built on class, culture or nationality, civil society o the “I” individual, emotivism or moralism, which are impotent and feed the natural human “agonism”. Instead, Valls first thought he’d found the “we” in the church, but then changed radically and only trusted the Hegelian version of the state. In this article we take a balance of the work and teaching of the recently departed professor.