Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La dansa de les cèl·lules

  • Autores: Ismaïl Hermelo Akhtar
  • Localización: Biologia on-line: revista de divulgació de la Facultat de Biologia, ISSN-e 2339-5745, Vol. 4, Nº. 1, 2015
  • Idioma: catalán
  • Títulos paralelos:
    • La danza de las células
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Un punto. Una circunferencia casi perfecta en el medio de la nada. Una coordenada como referencia en un sistema de tres dimensiones. Una esfera, y no una cualquiera...la esfera Primordial. Bajo una luz suave, nuestra esfera se revela translúcida y observamos que esta llena de una sustancia muy similar a un gel. Si seguimos escudriñando pacientemente, veremos que este “gel” esta lleno de componentes inmersos en una actividad frenética. De pronto, un escalofrío hace que la esfera se contraiga en su interior y brota una línea que parece su propio radio, que lentamente, sigue creciendo hasta formar el diámetro de la misma. Con un movimiento tan sutil como elegante, la esfera primordial no solo ha determinado las dos partes de las que esta formada, sino que se ha dividido en dos. Maravillados por ver tan inesperado evento, hallaremos que no es el único, mas será el primero, de una larga lista de divisiones que experimentara la esfera primordial que estamos observando. Llevara a cabo tantas, de hecho, que perderemos la cuenta más allá de la treintava división; donde la esfera previa casi perfecta, llena de gel, habrá dado paso otra llena de pequeñas esferas similares a la original, en una suerte de fractal o calidoscopio de si misma. Ara que el número de esferas interiores va incrementándose, más allá de las cien, podremos apreciar la extrema coordinación de todas les esferas interiores. No hay nada al azar, al menos en el campo visible. Los movimientos son tan suaves como precisos, similares en gracia i belleza a cualesquiera Danza Tradicional. Tan elegantes, que se puede nombrar como la Danza de las Células. Es el inicio de un nuevo organismo, el comienzo del desarrollo embrionario.

    • català

      Un punt. Una circumferència quasi perfecte al mig del no res. Una coordenada com a referència en un sistema de tres dimensions. Una esfera, i no una qualsevol... l’esfera Primordial. Sota una llum suau, la nostra esfera es revela translúcida i observem que esta plena d’una substancia molt semblant a un gel. Si seguim escodrinyant pacientment, veurem que aquest “gel” esta ple de components immersos en una activitat frenètica. De sobte, un calfred fa que la esfera es contragui en el seu interior i aparegui un línia que sembla el seu propi radi, que lentament segueix creixent fins a formar el diàmetre de la mateixa. Amb un moviment tan subtil com elegant, l’esfera primordial no només ha determinat les dues parts de les quals esta formada, sinó que s’ha dividit en dos. Meravellats per veure tan inesperat esdeveniment, trobarem que no es l’únic que veurem, sinó que és el primer, d’una llarga llista de divisions que experimentarà l’esfera primordial que estem observant. En durà a terme tantes, de fet, que perdrem el compte més enllà de la trentena divisió; on l’esfera prèvia quasi perfecte plena de gel, haurà donat pas a una altra plena de petites esferes molt similars a la original, en una sort de fractal o calidoscopi de si mateixa. Ara que el número d’esferes interiors es va incrementant, molt més enllà de les cent esferes, podrem apreciar l’extrema coordinació de totes les esferes interiors. No hi ha res a l’atzar, almenys en el camp visible. Els moviments són tan suaus com precisos, similars en gracia i bellesa a qualsevol dansa tradicional. Tant elegants, que es pot anomenar la Dansa de les Cèl·lules. És l’inici d’un nou organisme, el començament del desenvolupament embrionari.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno