Resumen de Un alineamiento para el Movimiento: Rodrigo Fernández-Carvajal y la redefinición del sistema político franquista
- español
Mediada la década de los sesenta, el falangismo se encontraba muy debilitado por el fracaso de las leyes de Arrese y la ausencia de referentes internacionales, pero no carente de proyecto político propio, enfocado a conseguir la supervivencia del partido y mantener su privilegiada posición tras la muerte del dictador. En este contexto, la aparición del fenómeno de los países No-Alineados, los intentos de la ciencia política por teorizar la naturaleza de estos nuevos regímenes nacionalistas y la lógica de la Guerra Fría, unidos a la aprobación de la Ley Orgánica del Estado, fueron percibidos por algunos autores como una oportunidad para redefinir al Movimiento y a la dictadura y presentarla como antecedente y ejemplo de sistema político para las naciones en desarrollo. En este sentido, centramos el análisis en uno de los principales intelectuales del partido en este periodo, el catedrático de Derecho Político Rodrigo Fernández Carvajal, concretamente en su obra La Constitución Española, publicada en 1969 y reflejo de estos esfuerzos por actualizar la cultura política falangista, algunos de cuyos elementos consiguieron permear las mentalidades de amplios sectores de la población.
- català
A mitjan de la dècada dels seixanta, el falangisme es trobava molt afeblit pel fracàs de les lleis d'Arrese i l'absència de referents internacionals, però no mancat de projecte polític propi, enfocat a aconseguir la supervivència del partit i mantenir la seva privilegiada posició després de la mort del dictador. En aquest context, l'aparició del fenomen dels països No-Alineats, els intents de la ciència política per teorizar la naturalesa d'aquests nous règims nacionalistes i la lògica de la Guerra Freda, units a l'aprovació de la Llei Orgànica de l'Estat, van ser percebuts per alguns autors com una oportunitat per redefinir el Moviment i la dictadura i presentar-la com a antecedent i exemple de sistema polític per a les nacions en desenvolupament. En aquest sentit, centrem l'anàlisi en un dels principals intel·lectuals del partit en aquest període, el catedràtic de Dret Polític Rodrigo Fernández Carvajal, concretament en la seva obra La Constitución Española, publicada en 1969 i reflex d'aquests esforços per actualitzar la cultura política falangista, alguns dels elements de la qual van aconseguir permear les mentalitats d'amplis sectors de la població.
- English
In the middle of the sixties, phalangist’s position was debilitated due to the failure of the institutionalization projects led by Jose Luis Arrese short before and the absence of international counterparts. Nevertheless the party still has its own political project, focus on surviving and keeping its privileged status after dictator’s death. In this context, the appearance of the Non-Aligned countries phenomena, the attempts of the political scientists for theorizing the nature of those new nationalist regimes and the Cold War’s dynamics, together with the passing of the State’s Organic Law, were perceived by several authors as an opportunity to redefine the Movimiento and the dictatorship and presenting it as a precedent and model of political system for the developing nations.In this sense, we focus our analysis in one of the most important party’s intellectuals in this period, the Political Law professor Rodrigo Fernández-Carvajal, more precisely on his book The Spanish Constitution, published in 1969 and a good reflection of these efforts for upgrading the Falangist’s political culture, some of which elements succeeded in being influential in large portions of the population.
