Vers la recuperació dels corredors fluvials metropolitans: El cas de la conca del Besòs a la regió metropolitana de Barcelona

• Benages-Albert, Marta ^[1] ; Vall-Casas, Pere ^[1]
  1. [1] Universitat Internacional de Catalunya

     Universitat Internacional de Catalunya

     Barcelona, España

     
• Localización: Documents d'anàlisi geogràfica, ISSN-e 2014-4512, ISSN 0212-1573, Vol. 60, Nº 1, 2014, págs. 5-30
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Hacia la recuperación de los corredores fluviales metropolitanos: El caso de la cuenca del Besós en la región metropolitana de Barcelona
  • Vers la reconquête des corridors fluviaux métropolitains: Le cas du bassin du Besòs dans la région métropolitaine de Barcelone
  • Towards the recovery of the metropolitan river corridors: The case of the Besòs basin in the Barcelona metropolitan region
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    El artículo analiza las estrategias desarrolladas durante los últimos treinta años a favor de larecuperación de los ríos y las rieras de la cuenca del Besós. Se constata el progresivo reconocimiento del valor social del paisaje fluvial, así como un cierto tránsito desde la pedagogía tutelada por la Administración hasta la acción participada de la ciudadanía. A fin de reforzar el compromiso ciudadano en el momento actual del proceso regenerador, resulta estratégica la apuesta por la diagnosis geoetnográfica que permite acceder al conocimiento vivencial de los espacios fluviales. La comprensión de los mecanismos de utilización y apropiación ciudadana se perfila como el primer paso ineludible para activar la implicación de las comunidades locales, así como, en última instancia, para impulsar auténticos proyectosterritoriales participados en torno a los corredores fluviales metropolitanos.

  • français

    Le document examine les stratégies développées au cours des 30 dernières années en faveurde la restauration des rivières et des ruisseaux dans le bassin du Besòs. Il témoigne d’unereconnaissance progressive de la valeur sociale du paysage fluvial, et du passaged’une pédagogie dirigée par l’administration vers l’action participante des citoyens. Afinde renforcer l’engagement citoyen dans le processus de restauration en cours, l’analyse géoethnographique devient une approche stratégique pour la connaissance des espaces fluviaux en tant qu’espaces vécus. Comprendre les pratiques spatiales et les formes d’appropriation citoyenne devient une première étape essentielle pour développer l’engagement des communautés locales et, en fin de compte, stimuler de véritables projets territoriaux participatifs dans les corridors fluviaux métropolitains.

  • català

    L’article analitza les estratègies desenvolupades durant els darrers 30 anys a favor de la recuperació dels rius i les rieres de la conca del Besòs. Es constata el progressiu reconeixement del valor social del paisatge fluvial, i un cert trànsit des de la pedagogia tutelada per l’administració a l’acció participada de la ciutadania. Per tal de reforçar el compromís ciutadà en el moment actual del procés regenerador, resulta estratègica l’aposta per la diagnosi geo-etnogràfica que permet accedir al coneixement vivencial dels espais fluvials. La comprensió dels mecanismes d’utilització i apropiació ciutadana esdevé el primer pas ineludible per activar la implicació de les comunitats locals; i, en darrera instància, per impulsar veritables projectes territorials participats a l’entorn dels corredors fluvials metropolitans.

  • English

    The paper examines the strategies developed over the past 30 years in favor of the recoveryof rivers and streams in the Besòs basin. The analysis reflects a shift from administrationlead pedagogy to community based actions, as well as the progressive recognition of theriverscape’s social value. Therefore, in current regeneration processes, a geo-ethnographicdiagnosis is required and seems strategic in order to understand river areas as lived spacesand propel citizen engagement. The knowledge of the existing mechanisms of public useand citizen appropriation will activate local community involvement and, ultimately, fostertrue community-based regional projects around metropolitan river corridors.