D’ençà de la dècada de 1990 l’Arc Mediterrani té una presència destacada en els discursos espacials elaborats en regions com Catalunya, el País Valencià, el Llenguadoc-Rosselló i Provença Alps-Costa Blava. L’article analitza les aportacions de quatre teòrics al desenvolupament d’aquest concepte espacial: Nicolau M. Rubió i Tudurí (1891-1981), Josep Maria Batista i Roca (1895-1978), Roger Brunet (1931) i Robèrt Lafont (1923-2009)
Since the 1990s the «Mediterranean Arch» has a strong presence in thespatial discourses made in regions such as Catalonia, Valencian Community, Languedoc-Roussillon and Provence Alpes-Côte d’Azur. The paper examines the contributions to the development of this spatial concept made by four theoreticians: Nicolau M. Rubió Tudurí (1891-1981), Josep Maria Batista Roca (1895-1978), Roger Brunet (1931) and Robèrt Lafont (1923-2009)
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados