Resumen de Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona (1995): primers resultats

Oriol Nel·lo, Lucía Baranda, Jaume Clapés, José Luis Flores, Elena Permanyer, Nuria Sánchez

• español

  Se presenta en esta monografía un avance de la explotación de la Enquesta sobre els hàbits i condicions de vida de la població a la regió metropolitana de Barcelona (Encuesta sobre los hábitos y las condiciones de vida de la población en la región metropolitana de Barcelona). Los datos corresponden a la tercera edición de la Encuesta (1995) y permiten observar la evolución de las dinámicas metropolitanas en cinco campos: la movilidad cotidiana de la población; el poblamiento y la vivienda; el empleo y la estructura económica; la percepción de las transformaciones territoriales; y la distribución de los ingresos familiares. En conjunto, los datos muestran cómo la ciudad metropolitana crece y se hace más interdependiente integrando progresivamente la llamada segunda corona metropolitana. Esto es perceptible en relación con la movilidad (descenso general de las tasas de autocontención), el poblamiento (tendencia dominante a la salida de la población desde las áreas más densas y pobladas hacia las de poblamiento más difuso), o el empleo (difusión de la ocupación sobre el territorio metropolitano). Como resultado de estas dinámicas, el espacio metropolitano, además de expandirse, tiende a homogeneizarse en términos relativos, en lo que se refiere a las densidades, la estructura económica, la dotación de servicios o los niveles de renta media.

• català

  Es presenta en aquesta monografia un avanç de l’explotació de l’Enquesta sobre els hàbits i les condicions de vida de la població a la regió metropolitana de Barcelona. Les dades corresponen a la tercera edició de l’Enquesta (1995) i permeten observar l’evolució de les dinàmiques metropolitanes en cinc camps: la mobilitat quotidiana de la població; el poblament i l’habitatge; l’ocupació i l’estructura econòmica; la percepció de les transformacions territorials; i la distribució dels ingressos familiars. En conjunt, les dades mostren com la ciutat metropolitana creix i es fa més interdependent, tot integrant progressivament l’anomenada segona corona metropolitana. Això és perceptible en relació amb la mobilitat (descens general de les taxes d’autocontenció), el poblament (tendència dominant a la sortida de la població des de les àrees més denses i poblades cap a les de poblament més difús) i a l’ocupació (difusió d’ocupació sobre el territori metropolità). Com a resultes d’aquestes dinàmiques, l’espai metropolità, a més d’expandir-se, tendeix a homogeneïtzar-se en termes relatius pel que fa a les densitats, l’estructura econòmica, la dotació de serveis o els nivells de renda mitjana.