L'habitatge a Barcelona: estat de la qüestió i alternatives

• Autores: Juli Esteban i Noguera
• Localización: Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, ISSN-e 2013-7959, Nº. 29, 1998 (Ejemplar dedicado a: L'habitatge a les àrees centrals), págs. 9-22
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El artículo plantea, primero, una diagnosis de la problemática de la vivienda en Barcelona a partir de una caracterización del tejido residencial y de la evolución de las cifras tanto de población como de vivienda. A continuación, se proponen posibles líneas estratégicas de actuación para solucionar los actuales déficit de vivienda. En primer lugar, fomentar un uso más intensivo del parque existente, bien favoreciendo la rehabilitación, bien utilizando las viviendas vacías, o a partir de la realización de los potenciales edificables que existen. Estos potenciales podrían concretarse, por una parte, con operaciones de reforma de polígonos de vivienda pública y de renovación urbana. Por otra, construyendo en los solares con remanentes de edificabilidad o destinando a vivienda una parte de la edificabilidad que tienen atribuida las zonas industriales de la ciudad, favoreciendo, además, la conformación de áreas mixtas de actividad económica y residencia. En segundo lugar, facilitar el acceso a la vivienda, con una mejora cuantitativa de la oferta, la creación de vivienda asequible y la definición de programas de ayuda. En tercer lugar, intensificar las actuaciones durante los próximos diez años para aprovechar la demanda interna de viviendas generada por la ciudad y hacer frente a la demanda de los volúmenes de población joven en edad de emancipación.

  • català

    L’article planteja, primer, una diagnosi de la problemàtica de l’habitatge a Barcelona a partir d’una caracterització del teixit residencial i de l’evolució dels estocs tant de població com d’habitatge. A continuació, es proposen possibles línies estratègiques d’actuació per solucionar els actuals dèficit d’habitatge. En primer lloc, fomentar un ús més intensiu del parc existent, bé afavorint la rehabilitació, bé utilitzant els habitatges buits, o a partir de la realització dels potencials edificables que existeixen. Aquests potencials podrien concretar-se, d’una banda, amb operacions de reforma de polígons d’habitatge públic i de renovació urbana. D’una altra, construint als solars amb romanents d’edificabilitat o destinant a habitatge una part de l’edificabilitat que tenen atribuïda les zones industrials de la ciutat, afavorint, a més a més, la conformació d’àrees mixtes d’activitat econòmica i residència. En segon lloc, facilitar l’accés a l’habitatge, amb una millora quantitativa de l’oferta, la creació d’habitatge assequible i la definició de programes d’ajuda. En tercer lloc, intensificar les actuacions durant els pròxims deu anys per aprofitar la demanda interna d’habitatges generada per la ciutat i fer front a la demanda dels volums de població jove arribats a l’edat d’emancipació.

  • English

    This article opens with a diagnosis of the problems affecting housing in Barcelona which takes the form of a description of the city’s residential fabric and a review of the evolution of its demographics and housing stock. The author goes on to propose possible strategic lines of action which might resolve the current housing shortage. The first of these is to encourage more intensive use of the existing stock, either by promoting rehabilitation and bringing empty stock into use, or by realising the full potential of existing sites. The latter could be achieved on the one hand through the renovation of public housing estates and the implementation of urban renewal schemes; and on the other by the development of land with unexploited potential, and by zoning for residential use some of the land currently attributed to the industrial zones of the city, thereby favouring, moreover, the creation of areas with a mix of economic and residential uses. The second proposal advocates facilitating access to housing by increasing the number of homes on offer, by creating more affordable housing, and by way of programs aimed at helping people to acquire their own home. In conclusion the author suggests that this program be intensified over the next ten years in order to take advantage of the demand for housing generated internally by the city, and to meet the demand created by the large number of young people reaching the age of independence.