Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Els espais no urbanitzats i el medi natural a la comarca del Maresme

  • Autores: Agàpit Borràs i Plana
  • Localización: Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, ISSN-e 2013-7959, Nº. 23, 1995 (Ejemplar dedicado a: El Maresme : planejament urbanístic i problemàtica territorial), págs. 51-60
  • Idioma: catalán
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      Las rápidas transformaciones que afectan el Maresme están modificando de manera notable las estructuras territoriales preexistentes. Una de las consecuencias de estas transformaciones es la reducción física y la subalternización de los espacios no urbanizados (agrarios y otros), espacios que tradicionalmente habían contribuido de manera decisiva a articular el territorio comarcal. Frente a esta situación, es necesario reconsiderar las visiones según las cuales el suelo no urbanizado seria simplemente un espacio residual, reserva para futuros crecimientos. En efecto, los espacios no urbanizados -correctamente tratados y desarrollados- pueden ser un elemento estructurante del territorio, esencial para la calidad de vida de los ciudadanos, la competitividad y la atractividad de la comarca. Ahora bien, para avanzar en esta dirección es necesario modificar el carácter fragmentario del planeamiento urbanístico, tanto a escala metropolitana como a escala comarcal. Así, en la comarca se deberían constituir cuatro mancomunidades para la articulación y la gestión del planeamiento. En el marco de estas mancomunidades seria posible incorporar de forma satisfactoria el vacío en la proyectación urbanística, desarrollar -dándole estabilidad- el suelo agrario y construir patrimonios públicos de suelo rural.

    • català

      Les ràpides transformacions que afecten el Maresme estan modificant de manera assenyalada les estructures territorials preexistents. Una de les conseqüències d'aquestes transformacions és la reducció física i la subalternització dels espais no urbanitzats (agraris i d'altres), espais que tradicionalment havien contribuït de manera decisiva a articular el territori comarcal. Enfront aquesta situació, cal reconsiderar les visions segons les quals el sol no urbanitzat seria simplement un espai residual, reserva per a futurs creixements. En efecte, els espais no urbanitzats -correctament tractats i desenvolupats- poden ser un element estructurant del territori, essencial per a la qualitat de vida dels ciutadans, la competitivitat i l'atractivitat de la comarca. Ara bé, per avançar en aquesta direcció cal modificar el caràcter fragmentari del planejament, tant a escala metropolitana com a escala comarcal. Així, caldria construir a la comarca quatre mancomunitats per a l'articulació i gestió del planejament. En el marc d'aquestes mancomunitats seria possible incorporar de manera satisfactoris el buit en la projectació urbanística, desenvolupar -tot donant-li estabilitat- el sol agrari i construir patrimonis públics de sol rural.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno