Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La mobilitat i els horaris comercials a Barcelona

  • Autores: Enric Llarch, Marisol Fraile
  • Localización: Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, ISSN-e 2013-7959, Nº. 22, 1995 (Ejemplar dedicado a: La ciutat i el comerç), págs. 81-99
  • Idioma: catalán
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      En la Región Metropolitana de Barcelona y en toda Cataluña la forma de comercio predominante, desde el punto de vista de la cuota de mercado, es la tienda tradicional. Esto implica la vigencia de unos horarios limitados y una movilidad por compras relativamente baja. Sin embargo, diversos cambios sociales están alterando la composición de la demanda y por tanto la configuración del sector. Entre estos cambios destacan: las variaciones en la composición del hogar, en el nivel de instrucción, en las tasas de actividad femenina, en la composición del consumo privado, el poblamiento y la motorización. Estos cambios han impulsado la introducción de nuevas fórmulas comerciales (grandes superficies), que implican la mayor participación de grandes empresas de distribución en la cuota de mercado y la fuerte presencia de empresas multinacionales. De la localización y características de estos nuevos operadores se deriva una más alta movilidad de la población por compras y una presión por el cambio de horarios comerciales. Así, la polémica sobre los horarios se inscribe en la pugna entre grandes y pequeños operadores por obtener mayores cuotas de mercado. Así pues, a la hora de regular esta cuestión, los poderes públicos deberán tener en cuenta que una completa liberalización podría llevar a la desertización comercial de núcleos urbanos, al incremento desmesurado de la movilidad y la posición monopolística de grandes empresas. Por otro lado, una política excesivamente proteccionista puede resultar en el mantenimiento de empresas ineficientes, la falta de incentivos para competir y el entorpecimiento de la necesaria evolución del sector.

    • català

      A la Regió Metropolitana de Barcelona i a tot Catalunya la forma de comerç predominant, des del punt de vista de la quota de mercat, és la botiga tradicional. Això implica la vigència d'uns horaris limitats i d'una mobilitat per compres relativament baixa. Tanmateix, diversos canvis socials estan alterant la composició de la demanda i per tant la configuració del sector. Entre aquests canvis cal destacar: les variacions en la composició de la llar, en el nivell d'instrucció, en les taxes d'activitat femenina, en la composició del consum privat, el poblament i la motorització. Aquests canvis han impulsat la introducció de noves fórmules comercials (grans superfícies), que impliquen la major participació de grans empre ses de distribució en la quota de mercat i la forta presencia d'empreses multinacionals. De la localització i les característiques d'aquests nous operadors se'n deriva una més alta mobilitat de la població per compres i una pressió per al canvi dels horaris comercials. Així, la polèmica sobre els horaris s'inscriu en la pugna entre grans i petits operadors per obtenir majors quotes de mercat. Així doncs, a l'hora de regular aquesta qüestió, els poders públics hauran de tenir en compte que una liberalització completa podria portar a la desertització comercial de nuclis urbans, l'increment desmesurat de la mobilitat i la posició monopolística de grans empreses. D'altra banda, una política excessivament proteccionista pot resultar en el manteniment d'empreses ineficients, la manca d'incentius per competir i l'entorpiment de la necessària evolució del sector.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno