Los nuevos espacios comerciales en la Región Metropolitana de Barcelona

• Autores: Juan Fernando de Mendoza Sans, José Ignacio Galán
• Localización: Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, ISSN-e 2013-7959, Nº. 22, 1995 (Ejemplar dedicado a: La ciutat i el comerç), págs. 69-80
• Idioma: español
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    El artículo se propone explicar cuales son los requerimientos urbanísticos de las grandes superficies comerciales y describir su proceso de implantación en la Región Metropolitana de Barcelona. Según los autores, la evolución de la topología de las grandes superficies (desde los grandes almacenes hasta los centros comerciales) ha sido inducida más por las mutaciones sociales y los cambios en la demanda que por las estrategias de las empresas comerciales. Esta evolución tipológicas ha comportado cambios en los requerimientos urbanísticos; dos elementos, sin embargo, han conservado su importancia a lo largo de todo el proceso: la localización y la accesibilidad con vehiculo privado. Por lo que se refiere a la implantación de los centros comerciales en la Región Metropolitana de Barcelona se pueden distinguir tres etapas. La primera -que sigue a los grandes almacenes históricos y a los hipermercados tradicionales- se caracteriza por la implantación de grandes superficies en la periferia metropolitana con un peso, todavía predominante, de las actividades comerciales sobre los servicios y el ocio (un arquetipo de este periodo es Baricentro en Barberà del Vallès). La segunda etapa se caracteriza por implantaciones todavía en la periferia metropolitana (como Montigalà), pero ya con una mayor calidad arquitectónica, diversificación de la oferta y presencia de servicios personales. Finalmente, los centros comerciales de tercera generación tienen implantaciones urbanas (como la Illa o Glòries), apuestan decididamente por una oferta muy diversificada y son centros mixtos comerciales, de servicios y ocio.

  • català

    L'article explica els requeriments urbanístics de les grans superfícies comercials i descriu el seu procés d'implantació a la Regió Metropolitana de Barcelona. Segons els autors, l'evolució de la tipologia de les grans superfícies (des dels grans magatzems fins als centres comercials) ha estat induïda més per les mutacions socials i els canvis en l'orientació de la demanda que no pas per les estratègies de les empreses comercials. Aquesta evolució tipològica ha comportat canvis en els requeriments urbanístics; dos elements, tanmateix, han servat al llarg de tot el procés una gran importància: la localització i l'accessibilitat amb vehicle privat. Pel que fa a la implantació de centres comercials a la Regió Metropolitana de Barcelona es poden distingir tres etapes. La primera -que segueix als grans magatzems històrics i als hipermercats tradicionals-. es caracteritza per la implantació de grans superfícies a la perifèria metropolitana amb un pes, encara molt predominant, de les activitats comercials per sobre els serveis i el lleure (un arquetipus d'aquest període és Baricentro a Barberà del Vallès). La segona etapa es caracteritza per implantacions a la perifèria metropolitana (com Montigalà), perd ja amb una major qualitat arquitectònica, la diversificació de l'oferta i la presència de serveis personals. Finalment els centres comercials de tercera generació tenen implantacions urbanes (com l'llla o Glòries), aposten ja decididament per una oferta molt diversificada i són centres mixtos comercials, de serveis i lleure.