Resumen de El comerç als centres urbans de la Regió Metropolitana de Barcelona
Francesc Mestres Naval, Josep Llobet, Josep M. Bros
- español
A pesar de los activos que indudablemente posee -renta de situación, fidelidad de la clientela-, el comercio en los centros urbanos de la Región Metropolitana de Barcelona conoce en la actualidad dificultades evidentes. Estas se derivan, en buena parte, de elementos como la obsolescencia de los establecimientos, la escasa inversión, la falta de sinergía entre las distintas actividades, la discontinuidad de los bajos comerciales, así como de las dificultades de transito y aparcamiento. En estas circunstancias, el comercio de los centros urbanos se ha encontrado en una posición de inferioridad frente a nuevas formas comerciales -como las grandes superficies suburbanas- las cuales, además de ofrecer precios muy competitivos, disponen de fácil accesibilidad, aparcamiento, marketing unitario y se ajustan a los nuevos hábitos de consumo. Para pervivir, el comercio de los centros urbanos debe, pues, renovarse de manera radical, tanto por lo que se refiere a la promoción, la tecnología y los horarios, como al cuidado del entorno. En este sentido, un elemento alentador es que la implantación, en los últimos años, de nuevos grandes equipamientos comerciales en trama urbana -como el Eix Macià de Sabadell o la Illa Diagonal de Barcelona- ha sido un elemento dinamizador y no destructor del comercio en las áreas circunstantes.
- català
Malgrat els actius que indubtablement posseeix -renda de situació, fidelitat de la clientela-, el comerç en els centres urbans de la Regió Metropolitana de Barcelona coneix, en l'actualitat, dificultats evidents. Aquestes es deriven, en bona part, d'elements com l'obsolescència d'establiments, l'escassa inversió, la manca de sinergia entre les diverses activitats, la discontinuïtat dels baixos comercials i les dificultats de trànsit i aparcament. En aquestes circumstancies, el comerç dels centres s'ha trobat en una posició d'inferioritat enfront noves formes comercials -com les grans superfícies suburbanes- que, a més d'oferir preus molt competitius, disposen de fàcil accessibilitat, aparcament, màrqueting unitari i s'ajusten als nous hàbits de consum. Per perviure, el comerç dels centres urbans s'ha, doncs, de renovar de forma radical, tant pel que fa a la promoció, la tecnologia i els horaris, com a la cura de l'entorn. En aquest sentit, un element encoratjador és que darrerament la implantació de nous grans equipaments comercials en trama urbana -com I'Eix Macià de Sabadell o l'llla Diagonal de Barcelona- ha estat un element dinamitzador i no destructor del comerç en les Àrees que els envolten.
