La creació i gestió d'un sistema de parcs metropolitans

• Autores: Marià Martí
• Localización: Papers: Regió Metropolitana de Barcelona, ISSN-e 2013-7959, Nº. 20, 1994 (Ejemplar dedicado a: Els espais oberts : parcs, rius i costes), págs. 63-70
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    Por imperativos de orden biológico, cultural, económico y social, la salvaguarda i la gestión eficaz de los espacios naturales ha de ser un elemento esencial en el planeamiento territorial. Esto es particularmente cierto en áreas urbanas que, como la de Barcelona, son muy densas y en las que el medio natural está sometido a presiones muy intensas. Uno de los elementos clave para esta política es la recuperación y preservación de los grandes espacios naturales que, en el ámbito del área metropolitana de Barcelona, son los siguientes: la Sierra de Collserola, la Sierra de Marina, Garraf, el Delta del Llobregat, los ríos Llobregat y Besòs y la franja costera. Son éstos unos espacios naturales o seminaturales que deben ser especialmente protegidos y potenciados, asegurando su rehabilitación, protección, continuidad y conexión. Para ello, es perentoria la elaboración de planes específicos de protección y la constitución de organismos gestores en cada espacio, con la participación de los municipios afectados, la AMB y la Diputación de Barcelona. De los grandes espacios mencionados, sólo dos (Collserola y Garraf) tienen normal aprobadas y órganos de gestión de este tipo. Se debe extender este modelo al resto y, finalmente, establecer algún tipo de organismo que vincule todos estos parques metropolitanos y aún otros. Sólo así será posible desarrollar una política de directrices comunes que permita una gestión de los parques naturales desde la perspectiva metropolitana y catalana.

  • català

    Per imperatius d'ordre biològic, cultural, econòmic i social, la salvaguarda i la gestió eficaç dels espais naturals ha de ser un element essencial en el planejament territorial. Això és particularment cert en àrees urbanes que, com la de Barcelona, són molt denses i en les quals el medi natural està sotmès a pressions molt intenses. Un dels elements clau per aquesta política és la recuperació i preservació dels grans espais naturals, que en l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona són els següents: la Serra de Collserola, la Serralada de Marina, Garraf, el Delta del Llobregat, els rius Llobregat i Besòs i la franja costanera. Són aquests uns espais naturals o seminaturals que cal protegir especialment i potenciar tot assegurant-ne la rehabilitació, protecció, continuïtat i connexió. Per això és peremptòria l'elaboració de plans específics de protecció i la constitució d'organismes gestors en cada espai, amb la participació dels municipis afectats, l'AMB i la Diputació de Barcelona. Dels espais esmentats només dos (Collserola i Garraf) tenen normes aprovades i organismes de gestió d'aquest tipus. Caldria estendre aquest model a la resta finalment, establir algun tipus d'organisme que vinculi tots aquests parcs metropolitans i encara d'altres. Només així serà possible desenvolupar una política de directrius comunes que permeti una gestió de parcs naturals des de la perspectiva metropolitana i catalana.