Resumen de L'ús dels espais protegits en el territori metropolità de Barcelona
- español
En las grandes áreas metropolitanas como Barcelona resulta siempre más difícil establecer una distinción clara entre el espacio urbano y el espacio rural. Esto es porque la población y las actividades que tradicionalmente se han considerado "rurales" se hacen participes de la ciudad, debido a su inserción en las redes de servicios y de comunicaciones metropolitanas. Así, el espacio ocupado por estas actividades pasa a tener otros usos que condicionan estrechamente su evolución: espacio para la nueva residencia, paisaje, ámbito para el ocio y, en ocasiones, almacén o vertedero. Estos usos implican una presión tan fuerte sobre los espacios tradicionalmente considerados rurales, que ponen en peligro otra de sus funciones básicas: constituir una reserva de sistemas naturales. Para hacer frente a esta presión se ha querido proteger estos espacios a través del planeamiento y la normativa. En la Región Metropolitana de Barcelona eso ha llevado a delimitar importantes piezas del territorio como espacio protegido, pero desgraciadamente esta delimitación se ha hecho sin una visión de conjunto, concibiendo cada espacio como una singularidad a proteger. Se deben, pues, emprender nuevas líneas de acción en materia de espacios protegidos a escala metropolitana, líneas que permitan la continuidad de estos espacios, la adopción de normativas específicas para cada una de ellas, el control de sus usos y la promoción de las actividades agrícolas de calidad.
- català
En les grans àrees metropolitanes com Barcelona resulta sempre més difícil establir una distinció clara entre l'espai urbà i l'espai rural. Això és així perquè la població i les activitats que tradicionalment s'han considerat "rurals" esdevenen partícips de la ciutat, a causa de la seva inserció en les xarxes de serveis i comunicació metropolitans. Així, l'espai ocupat per aquestes activitats passa a tenir d'altres usos que en condicionen estretament l'evolució: espai per a la nova residencia, paisatge, àmbit de lleure i, en ocasions, magatzem o abocador. Aquests usos impliquen una pressió tan forta sobre els espais tradicionalment considerats rurals, que posen en perill una altra de les seves funcions bàsiques: reserva dels sistemes naturals. Per fer front a aquesta pressió, s'ha volgut protegir aquests espais a través del planejament i la normativa. Això, a la Regió Metropolitana de Barcelona ha portat a delimitar importants peces del territori com a espai protegit; però, malauradament aquesta delimitació s'ha fet sense una visió de conjunt, tot concebent cada espai com una singularitat a protegir. Cal, doncs, emprendre noves línies d'acció en matèria d'espais protegits que, a escala metropolitana, permetin la continuïtat d'aquests espais, l'adopció de normatives específiques per a cadascuna d'elles, el control dels seus usos i la promoció de les activitats agrícoles de qualitat.
