Euphorbia L. subsect. Esula (Boiss. in DC.) Pax in the Iberian Peninsula. Leaf surface, chromosome numbers and taxonomic treatment

• Julià Molero ^[1] ; Anna María Rovira ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Collectanea Botánica, ISSN 0010-0730, Nº. 21, 1992 (Ejemplar dedicado a: Current Research in the taxonomy of genus Euphorbia L. s.l. (Euphorbiaceae) / coord. por Rob C. H. M. Oudejans, Jullià Molero i Briones), págs. 121-181
• Idioma: inglés
• Títulos paralelos:
  • Euphorbia L. subsect. Esula (Boiss. in DC) Pax a la Península Ibèrica. Epidermis foliar, nombre cromosòmatic i tractament taxonòmic
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Presentem l’estudi taxonòmic dels representants d'Euphorbia subsect. Esula a la Península Ibèrica. Prèviament, s'inclou un primer capítol dedicat a l'estudi de les epidermis foliars i un segon capítol sobre nombres cromosòmics. El capítol dedicat a les epidermis foliars ofereix l'estudi amb el microscopi òptic i amb el MER de les fulles de 45 poblacions de tàxons ibèrics i europeus de la subsecció. Els caràcters analitzats han estat el model cel-lular. la morfologia de les cèl-lules i dels estomes (relleu primari i secundari) i les ceres epicuticulars (relleu terciari). Alguns microcaràcters epidèrmics s'han mostrat especialment útils en taxonomia. Així. el tipus bàsic d'estoma i el model de distribució d'estomes a les du es cares de la fulla, són caràcters que permeten separar tàxons tan pròxims com E. esula L. subsp. esula d'E. esula L. subsp. orientalis (Boiss. in D.C.) Molera &Rovira. El tipus morfològic de ceres epicuticulars també permet distingir E. graminifolia Vill. d'E. esula aggr.; i dins d'E. nevadensis Boiss. & Reuter. la subsp. bolosii Molero & Rovira de la resta de subespècies. La prospecció citogenètica ha detectat la presència de tan sols el citòtip diploide (2n=20) per a E. cypatissias L. i E. esula L. subsp. esula a la Península Ibèrica. Per a E. Nevadensis sj . es descriu per primera vegada un complex poliploide de base x=10, on el nivell diploide (2n=20) es present a totes les subespècies; el nivell tetraploide (2n=40) es presenta a E. nevadensis subsp. nevadensis i el nivell hexaploide (2n=60) es dóna a E. nevadensis subsp. bolossii. El nombre cromosòmic no és una dada que pugui ésser utilitzada taxonòmicament. La diferenciació citogenètica ha seguit en E. nevadensis un camí propi, aparentment no relacionat amb el procés de diferenciació morfològica. El tractament taxonòmic final pretén ésser coherent amb els resultats de l'estudi epidèrmic i amb la micromorfologia de les granes, integrant els caràcters útils. En aquest apartat, s'inclouen aspectes nomenclaturals, de tipificació, descriptius. claus, ecologia i distribució geogràfica. Es descriu un nou taxon: E. nevadensis Boiss. & Reuter subsp. bolosii Molero & Rovira; s'estableix la nova combinació E. esula L. orientalis (Boiss. in DC.) Molero & Rovira. E. sennenii Pau s'integra a la sinonímia d' E. nevadensis Boiss. & Reuter subsp. aragonensis (Loscos & Pardo) Bolòs & Vigo.

  • English

    We present a taxonomic study of the representatives or Euphorbia subsect. Esula in the Iberian Peninsula. Prior to this, a first section is included on the study of the leaf surface and a second section on chromosome numbers. The section on leaf surface is based on a study of the leaves or 45 populations of Iberian and European taxa of the subsections using a light microscope and SEM. The characters analyzed are cell shape, morphology of the cells and stomata (primary and secondary sculpture) and epicuticular waxes (tertiary sculpture). Some microcharacters of the leaf surface proved particularly usefu1for taxonomical purposes. Thus the basic type of stoma and the distribution model of the stomata on the two sides of the leaf are characters which make it possible to separate taxa as closely related as E. esula L. subsp. esula and E. esula L. subsp orientalis (Boiss. in DC.) Molero & Rovira. The morphological type of the epicuticular waxes also enables us to differentiate between E.graminifolia Vill. and E. esula aggr. And to distinguish subsp. bolosii Molero & Rovira from the remaining subespecies in E. nevadensis Boiss. & Reuter. Cytogenetic investigation reveals the presence of only the diploid cytotype (2n=10) in E. cyparissias L. and E. esula L. subsp. esula in the Iberian Peninsula. We describe for the first time in E. nevadensis s.1. a polyploidy complex with a base of x= 10 in which the diploid level (2n=20) is present in all subspecies; the tetraploid level (2n=40) is present in E. nevadensis subsp. nevadensis and the hexaploid level (2n=60) is found in E. nevadensis subsp. bolosii. Chromosome number is not a parameter that can be used for taxonomic purposes. In E. nevadensis, cytogenetic differentiation has followed its own course, with no apparent relationship to the process of morphological differentiation. Our final taxonomic treatment aims to achieve coherence with the result of the study of the leaf surface and the micromorphology of the seeds, taking into account those characters that are of use. In this section we include aspects related to nomenclature and typification, descriptive characters, keys, ecology and geographical distribution. We describe a new taxon: E. nevadensis Boiss. & Reuter subsp. bolosii Molero & Rovira; we establish the new combination E. esula L. subsp. orientalis (Boiss. in DC.) Molera & Rovira. E. sennenii Pau is considered a synonym of E. nevadensis Boiss. & Reuter subsp. aragonensis (Loscos & Pardo) Bolòs & Vigo.