Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de L'Anatomie et la physiologie de l'amandier

Joan Barbaste

  • español

    En este trabajo se estudia la anatomía y la fisiología del almendro, y de dicho estudio cabe destacar los siguientes apartados:

    Período juvenil o temprano: es el que se halla entre la siembra y la primera floración, y su final queda marcado por la fructificación, que depende del volumen logrado y, por lo tanto, de la poda de formación. Las intervenciones exageradas retardan el inicio de la fructificación y en las plantaciones modernas se recomienda limitar las intervencions al desmochado. Este peródo juvenil es importante porque es el período en que se forma el árbol.

    Biología floral: la producción regular depende de la formación de gemas florales, que se forman en el año precedente, durante el verano.

    Sistema radicular: además del árbol, depende también del suelo. Es necesaria una buena aireación. El almendro es muy sensible a la asfixia de las raíces y, por lo tanto, tiene que tener suelos ligeros y permeables, evitando aquellos que sean ácidos, mal drenados y poco aireados.

    Polinización y compatibilidad: la mayor parte de las variedades son autoincompatibles. Hay que plantar hileras alternadas de variedades compatibles y de floración simultánea. La polinización queda asegurada por los insectos, especialmente por las abejas. Influyen en la cosecha factores atmosféricos y enfermedades (heladas, Monilia, etc.). Un setenta por ciento de las flores caen durante el crecimiento, en tres períodos: en el momento de florecer; otro al cabo de 3-4 semanas, y el último, 6-7 semanas después de la floración. La futura cosecha queda influida por la actual. La alternancia depende de las variedades. La floración de las antiguas variedades francesas se escalona desde comienzos hasta finales de febrero, y las actuales la tienen desde finales de febrero y las actuales la tienen desde finales de febrero hasta el 15 de marzo, y este retraso permite evitar los daños de las heladas tardías.

  • català

    En aquest treball hom estudia l'anatomia i la fisiologia de l'ametller; d'aquest estudi destaquem els apartats següents:

    Període juvenil o primerenc: és el que passa entre la sembra i la primera floració, i la seva fi és assenyalada per la fructificació, que depèn del volum assolit i per tant, de la poda de formació. Les intervencions exagerades endarrereixen l'inici de la fructificació, i en les plantacions modernes hom recomana de limitar les intervencions a esmotxar.

    Aquest període juvenil és important perquè és el període en que es formará l'arbre.

    Biologia floral: la producció regular depèn de la formació de gemmes florals, que es formen l'any precedent durant l'estiu.

    Sistema radicular: a més de l'arbre, depèn també del sòl. És necessària una bona aeració. L'ametller és molt sensible a l'asfixia d'arrels i, per tant, li cal tenir sòls lleugers i permeables, evitant els àcids, mal drenats i poc airejats.

    Pol·linització i compatibilitat: la major part de varietats són autoincompatibles. S'han de plantar rengleres alternades de varietats compatibles i de floració simultània. La pol·linització és assegurada pels insectes i especialment per les abelles. La collita es influïada per factors atmosfèrics o malalties (gelades, Monili a, etc.). Un setanta per cent de flors cauen durant el creixement, en tres períodes: al moment de florir; un altre a les 3-4 setmanes, i el darrer, 6-7 setmanes després de la floració. La futura collita és influïada per l'actual. L'alternança depèn de les varietats. La floració de les antigues varietats franceses s'esglaona del començament al final de febrer, i les actuals ho fan des del final de febrer fins al 15 de març, i aquest retard permet d'evitar els danys de gelades tardanes.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus