Resumen de Los Trabajos sobre el almendro en el S. I. A. de Aragon
- español
Los trabajos empezados para introducir variedades de floración tardía han permitido reunir una buena cantidad de éstas. En el año 1974 fue observada la autocompatibilidad de la variedad italiana «Tuono», y las semillas obtenidas de sus híbridos fueron sembrades y se comprobó que este carácter se transmitía a su descendencia.
Se han llevado a cabo también trabajos sobre la mejora genética, campo que ofrece muchas posibilidades. Son especialmente interesantes los caracteres de floración tardía y de autocompatibilidad. La floración tardía permite evitar los daños por heladas que afectan a los árboles de floración precoz, y además las flores se abren en el período favorable a la actividad de las abejas y otros insectos polinizadores. La autocompatibilidad reduce o elimina la necesidad de otras variedades polinizadoras dentro de la misma plantación. Se dispone ya de un buen grupo de variedades seleccionadas que son autocompatibles y de floración tardía, con buena calidad de fruto de cáscara dura o semidura.
Los estudios llevados a cabo sobre portainjertos han llevado a la formulación de diversas conclusiones: para el almendro de secano se dispone de patrones francos como el «Garrigues». Para el regadío es más aconsejable el melocotonero de semilla, que tiene buena compatibilidad con el almendro. Los híbridos de almendro y melocotonero son excelentes para almendros de regadío, y parece que también para los de secano, y es de creer que su coste les hará más asequibles dentro de poco tiempo. Los ciruelos de crecimiento rápido tienen problemas según las variedades, ya que son compatibles con algunas, pero no con otras. En cambio, con ciruelos de crecimiento lento son raras las incompatibilidades en los injertos con almendro.
Se dispone actualmente de una buena colección de híbridos, de los cuales se estudia el comportamiento. También se dispone de una colección de especies silvestres, la mayor parte del Asia central, hecha a fin de conservarla a disposición de los investigadores del área mediterránea.
En este trabajo se presenta la lista de especies conservadas y los gráficos sobre la gradación de floración en las distintas variedades.
- català
Els treballs començats per a introduir varietats de floració tardana han permès de reunir-ne una bona quantitat. L'any 1974 fou observada l'auto compatibilitat de la varietat italiana «Tuono», i les llavors obtingudes dels seus híbrids foren sembrades i hom comprovà que aquest caràcter es transmetia a la descendència.
Hom ha fet també treballs sobre la millora genètica, camp en el qual hi ha moltes possibilitats. Són interessants, especialment, els carácters de floració tardana i d'autocompatibilitat. La floració tardana permet d'evitar danys per gelades que afecten els arbres de floració precoç, i a més les flors s'obren en el període favorable a l'activitat de les abelles i altres insectes pol·linitzadors. L'autocompatibilitat redueix o elimina la necessitat d'altres varietats pol·linitzadores dins la mateixa plantació.
Hom disposa ja d'un bon grup de varietats seleccionades que són autocompatibles i de floració tardana, amb bon qualitat de fruit de closca dura o mig dura.
Els estudis fets sobre portaempelts han menat a diverses conclusions: per a l'ametller de secà hom disposa de patrons francs com el «Garrigues». Per al regadiu és més aconsellable el presseguer de llavor, que té bona compatibilitat amb l'ametller. Els híbrids d'ametller i presseguer són excel·lents per a ametllers de regadiu i sembla que també per als de secà, i cal creure que llur cost els faci més assequibles dins un cert temps. Les pruneres de creixement ràpid tenen problemes segons les varietats, ja que són compatibles amb unes, i amb altres no. En canvi, amb pruneres de creixement lent són rares les incompatibilitats en els empelts amb ametller.
Disposem, ara, d'una bona col·lecció d'híbrids dels quals hom estudia el comportament. També disposem d'una col·lecció d'espècies silvestres, la major part d' Àsia central, feta per tal de conservar-la a disposició dels investigadors de l'àrea mediterrània.
En el treball hom troba la llista d'espècies conservades i els gràfics sobre la gradació de floració en les diferents varietats.
