Quelques Particularites de l'amandier en culture irrigue
- Autores: Charles Grasselly
- Localización: Quaderns agraris, ISSN 0213-0319, Nº. 10, 1988, págs. 81-87
- Idioma: francés
- Enlaces
-
Resumen
- español
El almendro de regadío presenta claras ventajas, pero también tiene otras repercusiones, ya que, comparado con el de secano, requiere una técnica muy diferente sobre la que se hacen diversas reflexiones.
Un portainjerto como el melocotonero franco tiene buenas cualidades y puede ser utilizado en suelos no demasiado calizos que dispongan de irrigación, y lo mismo se puede decir de algunos ciruelos o de híbridos suyos como «Myran».
En el regadío hay que plantar a unas distancias de 7 x 5 o bien a 6 x 5, según el portainjerto. La distancia de 7 x 5 se emplea a menudo con portainjertos de melocotonero x almendro.
Las antiguas variedades de Provenza que estaban adaptadas al secano no van bien para el regadío y, por otra parte, variedades de regadío como la «Marcona» y otras, en secano padecen alternancia. Cuando los árboles de estas variedades alternan al mismo tiempo, no polinizan bien las variedades menos alternantes dentro de la plantación. En condiciones de secano más vale plantar variedades de producción media como la «Ferragnés» y, como polinizante, la variedad «AI». Con variedades muy productivas, hay que hacer una poda importante para conseguir la producción de brotes y flores para el año siguiente.
En plantaciones jóvenes y bien fertilizadas, el fuerte crecimiento impone practicar podas largas cada uno o dos arios, evitando cansancios excesivos del árbol. Con riego localizado, se puede permitir el uso del portainjerto de melocotonero en suelos clorosantes, distribuyendo quelatos con el agua de riego.
Un árbol normalmente regado al que falte una irrigación, presentará dificultades para la cosecha. Habrá que vigilar, pues, la regularidad de los riegos. En los árboles jóvenes, un fuerte crecimiento puede favorecer una excesiva densidad de hojas, y conviene, entonces, hacer un clareo de brotes inútiles. También tienen que regarse con moderación durante los primeros arios para favorecer el desarrollo de las raíces en profundidad.
En los árboles con fuerte crecimiento, los hongos parásitos se desarrollan más rápidamente, como ocurre con Verticillium y Stereum. El primero entra por las raíces, y siempre son los árboles más vigorosos los más afectados. El Stereum (enfermedad del plomo) es más raro en el almendro, y se encuentra en árboles de fuerte crecimiento a los cuales han sido causadas heridas importantes en la poda.
- català
L'ametller de regadiu comporta uns avantatges clars, però també té altres repercussions, car comparat amb el de secà, requereix una tècnica ben diferent sobre la qual hom fa diverses reflexions.
Un portaempelt com el presseguer franc té bones qualitats i pot ésser utilitzat en sòls no massa calcaris que disposin d'irrigació, i això mateix podem dir d'algunes pruneres o d'híbrids d'aquestes com «Myran».
Al regadiu s'ha de plantar a distàncies de 7 x 5 o bé 6 x 5, segons el portaempelt. La distància de 7 x 5 és emprada sovint amb portaempelts de presseguer x ametller.
Les antigues varietats de Provença que estaven adaptades al secà no van bé al regadiu, i d'altra banda, varietats de regadiu com «Marcona» i altres, en secà pateixen d'alternança. Quan els arbres d'aquestes varietats alternen al mateix temps, no pollinitzen bé les varietats menys alternants dins la plantació. En condicions de secà val més plantar varietats de producció mitjana com la «Ferragnés» i, corn a pollinitzant, la varietat «AI».
Amb varietats molt productives cal fer una poda important per a aconseguir la producció de brots i flors per a l'any següent.
En plantacions joves i ben fertilitzades, el fort creixement imposa de practicar podes llargues cada any o cada dos anys, evitant cansaments excessius de l'arbre. Amb reg localitzat pot ésser permès l'ús del portaempelt de presseguer en sòls clorosants, distribuint quelats amb l'aigua del reg.
Un arbre normalment regat al qual falti una irrigació, presentad dificultats a la collita. Cal vigilar, doncs, la regularitat dels regs. En els arbres joves, un creixement fort pot afavorir una excessiva densitat de fulla i convé, aleshores, de fer una aclarida de brots inútils. També ha de regar-se amb moderació durant els primers anys per tal d'afavorir el desenvolupament de les arrels en profunditat.
En els arbres amb fort creixement, els fongs paràsits es desenvolupen més ràpidament, com ocorre amb Verticillium i Stereum. El primer entra per les arrels, i sempre són els arbres més vigorosos els més tocats. El Stereum (malaltia del plom) és més escàs en l'ametller i es troba en arbres amb fort creixement i als quals han estat fetes ferides grosses a la poda.
- español
