Resumen de El joc del rescat a Catalunya. Un projecte educatiu a l'Escola del Mar de Pere Vergés
Jordi Brasó i Rius, Xavier Torrebadella i Flix
A Catalunya durant el primer terç del segle XX, el moviment de l’Escola Nova va prendre l’opció d’utilitzar el joc com a eina pedagògica. Entre l’ampli ventall de jocs populars de la mainada, el complex joc del rescat, riscat o marro, tenia d’antuvi una llarga herència tradicional. La necessitat de protegir-lo davant la possible desaparició dels jocs autòctons, a causa de la popularitat entre el jovent dels esports d’origen anglosaxó, era evident. Des de l’àmbit escolar, el joc del rescat, considerat com a genuïnament català, va esdevenir un poderós recurs per a coadjuvar en l’educació i fer front a les importacions lúdiques estrangeres. Aquesta pràctica a l’Escola del Mar de Pere Vergés, a més, va arribar a un alt grau d’institucionalització pedagògica, i esportiva, a partir d’un projecte compartit i facilitador de la cessió de l’autonomia en l’alumnat.
