L'article defensa el plantejament que la comunicació construeix el centre cabdal de l'antropologia: qualsevol forma de presència de l'ésser humà en el món instaura un procés comunicatiu. El temps, l'espai, el sexe i les condicions psicològiques dels individus, entre d'altres, són variables històriques, condicionants i determinants alhora, de la comunicació humana. En néixer, l'ésser es troba totalment immergit en la natura i, alhora, separat de la cultura (i de l'alteritat). Mitjançant la comunicació que li posaran a l'abast de la mà les "estructures d'acollida", emprendrà la llarga marxa de distanciament respecte de la natura i d'apropament respecte de la cultura. Afirmar que l'esser humà és la seva cultura equival a dir que, per a bé o per a mal, la comunicació relacional és el seu constitutiu essencial.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados